Entrades

ODM i ODS. Els OD... què?

Imatge
En español aquí  :  _ _ _   Fa uns dies que hi havia unes jornades a Madrid per avaluar què s’havia fet en el primer any dels ODS. Ah! Que no saps de que va això dels ODS? És fàcil, els ODS són els que han substituït l’ ODM . Ara tampoc? Doncs potser millor que comenci pel principi. L’any 2000 les Nacions Unides van establir 10 objectius per combatre les qüestions més greus del món i per aplicar als països empobrits del món. Els varen anomenar Objectius del Mil·lenni (ODM) . S’havien d’aconseguir al 2015 i tot que eren assumibles, els resultats varen ser molt decebedors. Decebedors, però per primera vegada havien fixat uns objectius i els varen mesurar. I això per si sol és molt positiu. Ara passat el 2015, els ODM han estat substituïts pels ODS, Objectius de Desenvolupament Sostenible . Aquests tenen un parell de característiques interessants encara que també se’n poden criticar mancances com que no contempla res relacionat amb les migracions. El més interes...

Gent pobra ajudant a gent pobra

Imatge
     En español aquí  :  _ _ _   Aquesta entrada l'he escrita conjuntament amb Juanjo Tarrés del blog  "Africa en Colores"               El terrorisme ha obligat a abandonar la seva casa a set milions de persones. Han deixat enrere treball, camps i habitatge. D'aquests set milions, tres milions de persones passen fam cada dia. Tres. Com si fos tota Galícia, ¿ens ho imaginem? Han fugit cap a altres punts dels seus països o han creuat la frontera cap al país veí. Molts s'han llançat a l'aigua per arribar, amb molt risc, a un altre país, a l'altra riba d'un gran llac. Son països d'acollida amb enormes dificultats econòmiques, sense condicions per fer l'acollida . Només un terç del pressupost necessari està disponible. En aquesta fugida han mort ja 25.000 persones. I no. No estem parlant de Síria, el Líban i Grècia. Estem parlant de Nigèria, Níger i Txad. I no parlem de la guerra de Síria, sinó del terrorism...

Si Espanya no ho fa, no és per deixadesa, no.

Imatge
En español aquí  :  _ _ _   Desespera perquè sembla que la indiferència es torna la normalitat i ens hi acostumem. Ens hi acostumem fins el proper titular, el proper Ayllan o la propera foto corprenedora. Aleshores ens tornem a preguntar: Però perquè això no s’enfoca d’una altre manera d’una vegada per totes? Dilluns 19 de setembre comença una cimera de Nacions Unides a Nova York . Hi ha algú que pensa com nosaltres, perquè ha posat el tema com a treball central de la cimera. I malgrat tot , ja sabem –a aquestes cimeres tot arriba cuinat- que no hi haurà un gran canvi. Però dimarts hi ha marge per l’esperança. Dimarts és el dia en el que per un costat els països concreten els seus compromisos de la cimera i també és dia en que Obama ha convocat una cimera de caps d’estat per parlar sobre refugiats. Obama vol acabar el mandat fent un gest clar cap a les persones refugiades i vol que en surti algo  concret i tangible. I això és important perquè no hem arribat a...

Fa un any, Ailan

Imatge
En español aquí  :  _ _ _   Avui fa un any et varem trobar a una platja. I tothom va saber que t’havien trobat sense vida a la sorra amb el teu jersei vermell, els teus pantalons i les teves sabates de xarol.   No havies tingut temps de tenir somnis. Estaves mort a la platja per “culpa” dels somnis dels teus pares. No eren somnis d’un cotxe molt potent, ni d’un mòbil de darrera generació, ni d’un àpat exòtic. Era el somni de viure. Només de viure. El somni de viure sense que des del cel amenacin cada dia la teva vida. I la teva figura plena de pau a la sorra, ha esdevingut la icona del somni d’una vida en pau. De la teva vida en pau. De la vida de 450 infants més que l’han perdut aquest any. Dels somnis de més de 6.000 persones que aquest any s’han ofegat entre la mar i la deixadesa dels estats. Malauradament , si no haguessin mort, els seus somnis, no estarien complerts i els nostres governs et tindrien malvivint en algun racó i amb l’amenaça de tornar-te ...

Turisme solidari. (Entrevista a La Vanguardia)

Imatge
En español aquí  :  _ _ _   El 27 d'agost la Vanguardia va publicar aquesta entrevista que hem va fer l' Anna Buj i que transcric tal i com va aparèixer al diari. Gràcies Anna i gràcies a la Vanguardia Francesc Mateu (Barcelona, 1961), metge de formació, és el director d’Oxfam Intermón a Catalunya des del 2004. Va entrar a l’entitat fa gairebé 30 anys com a especialista en medicina tropical i va marxar de cooperant a Bolívia. “Això em va canviar la vida, però per a ells va ser només una anècdota”, diu mentre prenem un cafè per parlar de voluntariats i refugiats –al cap i a la fi, s’acaba l’estiu i l’època de més emergència–. Acaba les frases que considera importants amb un silenci revelador. Què considerem turisme humanitari? Parlem de tres efectes. El dels voluntaris que van pel seu compte als camps de Grècia o a altres llocs, el turisme solidari que munten les agències de viatges i els camps de treball que organitzen entitats com Setem. I quan arriba ...

“Top manta”: aturem l’espiral

Imatge
      En español aquí  :  _ _ _   Aquesta entrada va ser publicada el 13 d'agost el Diari Ara en una versió semblant pero una mica més resumida. Fa un any va morir Mor Sylla a Salou durant un operatiu dels Mossos a casa seva. La crisi el va fer “manter” però era economista, tenia cinquanta anys, era un referent per als seus companys, als que ajudava, i va deixar una filla de dos anys. Des d’aleshores els “manters” han estat al punt de mira dels mitjans, de l’Ajuntament de Barcelona, dels cossos de seguretat i dels comerciants. De debò creiem són un dels principals problemes de Barcelona? Una anàlisi mínimament reposada i seriosa ens fa adonar-nos que no. Ni és així, ni pot ser-ho, per diverses raons. En primer lloc, el volum de vendes del top manta és irrisori en relació a l’activitat comercial de Barcelona. La consulta de qualsevol publicació o índex econòmic fa ridícula qualsevol comparació i, en particular, en relació als ingressos per turisme...

Quadern d'estiu 2016

Imatge
En español aquí  :  _ _ _   Tant si sou de vacances com si ja treballeu aquests dies moltes persones tenim una mica més de temps. Si és així i teniu ganes i temps de llegir, us passo el llistat de les sis entrades més llegides aquest any al meu blog en català i també en castellà (en la seva versió en català) perquè unes i altres no coincideixen al 100%. He escrit 16 entrades de les quals 6 tenien alguna relació amb el tema de refugiats, però l’interès d’aquest tema ha fet que siguin les més llegides Les cinc més llegides en català, són: 1. Com més pobres, millor acollida. Una comparativa de quant acullen els sis països més rics del món i quina és la riquesa dels 6 països que més refugiats acullen. 2 . Els dies D, no serveixen per a res . Una reflexió feta  el dia internacional de les persones refugiades. El sol que surt cada matí és el mateix per a nosaltres que per a ells. 3. Una visita inesperada.   Una historia imaginada...