La Creu del Sud

En español aquí  :  _ _ _   Desespera perquè sembla que la indiferència es torna la normalitat i ens hi acostumem. Ens hi acostumem fins el proper titular, el proper Ayllan o la propera foto corprenedora. Aleshores ens tornem a preguntar: Però perquè això no s’enfoca d’una altre manera d’una vegada per totes? Dilluns 19 de setembre comença una cimera de Nacions Unides a Nova York . Hi ha algú que pensa com nosaltres, perquè ha posat el tema com a treball central de la cimera. I malgrat tot , ja sabem –a aquestes cimeres tot arriba cuinat- que no hi haurà un gran canvi. Però dimarts hi ha marge per l’esperança. Dimarts és el dia en el que per un costat els països concreten els seus compromisos de la cimera i també és dia en que Obama ha convocat una cimera de caps d’estat per parlar sobre refugiats. Obama vol acabar el mandat fent un gest clar cap a les persones refugiades i vol que en surti algo  concret i tangible. I això és important perquè no hem arribat a...

En español aquí  :  _ _ _   Avui fa un any et varem trobar a una platja. I tothom va saber que t’havien trobat sense vida a la sorra amb el teu jersei vermell, els teus pantalons i les teves sabates de xarol.   No havies tingut temps de tenir somnis. Estaves mort a la platja per “culpa” dels somnis dels teus pares. No eren somnis d’un cotxe molt potent, ni d’un mòbil de darrera generació, ni d’un àpat exòtic. Era el somni de viure. Només de viure. El somni de viure sense que des del cel amenacin cada dia la teva vida. I la teva figura plena de pau a la sorra, ha esdevingut la icona del somni d’una vida en pau. De la teva vida en pau. De la vida de 450 infants més que l’han perdut aquest any. Dels somnis de més de 6.000 persones que aquest any s’han ofegat entre la mar i la deixadesa dels estats. Malauradament , si no haguessin mort, els seus somnis, no estarien complerts i els nostres governs et tindrien malvivint en algun racó i amb l’amenaça de tornar-te ...

En español aquí  :  _ _ _   El 27 d'agost la Vanguardia va publicar aquesta entrevista que hem va fer l' Anna Buj i que transcric tal i com va aparèixer al diari. Gràcies Anna i gràcies a la Vanguardia Francesc Mateu (Barcelona, 1961), metge de formació, és el director d’Oxfam Intermón a Catalunya des del 2004. Va entrar a l’entitat fa gairebé 30 anys com a especialista en medicina tropical i va marxar de cooperant a Bolívia. “Això em va canviar la vida, però per a ells va ser només una anècdota”, diu mentre prenem un cafè per parlar de voluntariats i refugiats –al cap i a la fi, s’acaba l’estiu i l’època de més emergència–. Acaba les frases que considera importants amb un silenci revelador. Què considerem turisme humanitari? Parlem de tres efectes. El dels voluntaris que van pel seu compte als camps de Grècia o a altres llocs, el turisme solidari que munten les agències de viatges i els camps de treball que organitzen entitats com Setem. I quan arriba ...

      En español aquí  :  _ _ _   Aquesta entrada va ser publicada el 13 d'agost el Diari Ara en una versió semblant pero una mica més resumida. Fa un any va morir Mor Sylla a Salou durant un operatiu dels Mossos a casa seva. La crisi el va fer “manter” però era economista, tenia cinquanta anys, era un referent per als seus companys, als que ajudava, i va deixar una filla de dos anys. Des d’aleshores els “manters” han estat al punt de mira dels mitjans, de l’Ajuntament de Barcelona, dels cossos de seguretat i dels comerciants. De debò creiem són un dels principals problemes de Barcelona? Una anàlisi mínimament reposada i seriosa ens fa adonar-nos que no. Ni és així, ni pot ser-ho, per diverses raons. En primer lloc, el volum de vendes del top manta és irrisori en relació a l’activitat comercial de Barcelona. La consulta de qualsevol publicació o índex econòmic fa ridícula qualsevol comparació i, en particular, en relació als ingressos per turisme...

En español aquí  :  _ _ _   Tant si sou de vacances com si ja treballeu aquests dies moltes persones tenim una mica més de temps. Si és així i teniu ganes i temps de llegir, us passo el llistat de les sis entrades més llegides aquest any al meu blog en català i també en castellà (en la seva versió en català) perquè unes i altres no coincideixen al 100%. He escrit 16 entrades de les quals 6 tenien alguna relació amb el tema de refugiats, però l’interès d’aquest tema ha fet que siguin les més llegides Les cinc més llegides en català, són: 1. Com més pobres, millor acollida. Una comparativa de quant acullen els sis països més rics del món i quina és la riquesa dels 6 països que més refugiats acullen. 2 . Els dies D, no serveixen per a res . Una reflexió feta  el dia internacional de les persones refugiades. El sol que surt cada matí és el mateix per a nosaltres que per a ells. 3. Una visita inesperada.   Una historia imaginada...

En español aquí  :  _ _ _   Necessitem fer vacances i desconnectar. A la sensació habitual d’aquesta època s’hi  afegeix una actualitat informativa embogida i setmanes d’atacs i atemptats contra europeus. La nostra manera de viure no ho facilita i en general ni les televisions ni les xarxes socials ens estan ajudant a entendre què està passant al món. Tot va massa ràpid, i la informació és massa superficial i barreja de manera irresponsable, terrorisme, gihadisme, musulmans, immigrants i refugiats. I tot és confús. I sentim inseguretat i por. I és normal. Davant d’aquestes sensacions és bo mirar de buscar dades per prendre la dimensió real de les coses. Us dono tres dades que poden semblar aïllades, però estan connectades: El Washington Post diu que és 43 vegades més improbable patir un atemptat terrorista a Europa o els Estats Units que a la resta del món. La majoria d’atemptats i els més mortífers no són els que més surten als nostres mitjans. Per...

En castellano:   _ _ _   És bo tenir dades. Especialment quan tenim veus que s’aixequen i enarboren la bandera de la por davant la “invasió” de refugiats a Europa, i atien el foc totes les pors viscerals de tot el que perdrem amb la seva arribada. És bo tenir dades com les d’un informe d’Oxfam Intermón presentat aquest juliol , perquè nomes les dades poden combatre el populisme barroer. Deixem enrere les pors i les manipulacions grolleres i anem a les dades. Els sis països més rics del món , que acumulen el 56% del PIB del món, tenen acollits 2.119.264 refugiats. Això  representa exactament el 8,8% de les persones refugiades que hi ha al món. A l’altre costat de la balança, els sis països que més refugiats tenen, n’han acollit 11.932.244. Aquests quasi 12 milions de persones refugiades son la meitat de tots els del món . La meitat en nomes 6 països. I tots sis països sumen menys del 2% del PIB de tot el món, concretament el 1,9%. I malgrat les xifres els pa...