La solució no és a l’epicentre
La Gisela ha tornat d’Haití. D’entrada em confirma el que ja sabem pels diaris: que els diners que varen arribar generosament, tot i que molts menys dels promesos per molts governs, estant ajudant a sobreviure a milers de haitians però que encara costa, i costarà, veure avenços a Port-au-Prince. Però més enllà de la imatge que continua transmetent la capital del país, n’hi ha d’altres. A la Vall d’Artibonite, al nord de l’illa, la població, conjuntament amb les ONGD, estan fent molta feina per recuperar el conreu d’arròs. I no nomes el conreu sinó el tractament posterior que, en el cas del arròs, té la seva complexitat per arribar a convertir-se en el paquet que comprem. El conreu d’arròs va quasi desaparèixer a Haití per raons “humanitàries”. Durant uns anys el Govern dels EEUU va exportar a Haití grans quantitats d’excedents d’arròs que, fortament subvencionat, acabava sent mes barat que l’arròs local. Això va provocar la ruïna de molts campero...
