Al supermercat? També, gràcies
Article publicat al num 492 de La Directa a la secció #CONTRAST. Es una secció que te un segon punt de vista del tema que signa l'Esther Vivas
És positiu que les grans superfícies comercials tinguin productes ecològics i de comerç just?
Fa anys que aquest debat està sobre la taula i, com molts debats, té dues cares.
No defensaré que les grans superfícies representin un model sostenible; però és que, si analitzem totes les nostres accions des de perspectives de coherència, ens costarà trobar un model de subsistència que sigui aplicable al dia a dia. No pretenc, per tant, defensar el concepte en si, sinó la necessitat de trobar camins que permetin (cada cop a més gent) fer processos que la immensa majoria no podria començar si exigim que siguin molt heroics.A Espanya, el 67% del comerç just es ven en grans superfícies. El 2018, les vendes de comerç just a grans superfícies han suposat 51 milions d’euros i representen multiplicar per 15 les del 2010. A l’altre costat d’aquestes xifres hi ha milers de famílies que sense això no podrien viure del que produeixen.
Hi ha dos fets inqüestionables en relació amb els productes de comerç just a les grans superfícies. El primer és que hi són perquè la gent els compra. El segon és que, malgrat que la gent els compri, sovint no són un article rendible per a supermercats que valoren al cèntim la rotació, la venda i l’espai de lineal de cada producte. Seria desitjable que tot el comerç fos de comerç quilòmetre zero, ecològic i amb les garanties de producció amb justícia. Però a la pràctica això és poc realista i menys encara si no tens cooperatives o botigues d’aquest tipus. I, fora de grans ciutats o en barris pobres d’aquestes, això segueix sent una opció inexistent.
Si la gent fa l’opció de comprar un producte de comerç just enmig de la selva de grans marques i la seva publicitat asfixiant, és perquè n’ha fet una opció personal. Tothom que tria l’opció de comprar comerç just en una gran superfície ha recorregut, o probablement ho farà, un procés de presa de consciència de la seva compra o la seva alimentació. I això és positiu. Segurament no estem canviant de fons el model empresarial de les grans superfícies, però l’aparició de productes ecològics, de quilòmetre zero i de comerç just en quasi tots ells (excepte Mercadona, que no en té) no deixa de ser un guany d’un espai que resultava hostil a aquests conceptes.
Si veiem l’evolució del mercat i la dels consumidors, cal reconèixer que estem avançant en la bona direcció, aprofitant aquest cop el seu terreny de joc. Tant de bo un dia es pugui revertir tot plegat i ja no parlem de comerç just perquè hi hagi uns estàndards que impedeixin que comerç injust estigui a les estanteries. Mentrestant, en moments de transició, crec que és positiu que hi hagi productes denúncia, a les grans superfícies també, que ens facin pensar per què la resta no poden explicar que són de comerç just. I agrair aquí la incansable feina de molts anys d’Alternativa3, la Xarxa, Setem o Oxfam Intermón.
Tot i anar progressant cada dia una mica més, personalment encara tinc moltes incoherències en el meu model de consum. Al que aspiro –i el que demano a qui em pregunta– no és que siguem absolutament coherents, sinó que cada dia ho siguem una mica més. I deixem que cadascú faci el seu procés a la seva velocitat i a la seva manera. Perquè l’important no és com facin aquest recorregut, sinó que realment el facin. Compreu comerç just sempre que pugueu i on pugueu.
Més informació:
- Article complementari de l'Esther Vivas: Un negoci verd
Comentaris