dissabte, 6 de febrer de 2016

Desigualtats alimentàries, Nadal, contradiccions...





Portem uns dies menjant en excés. Reciclem i reaprofitem menjar tant com podem. Però durant l’any n’acabem llençant perquè es fa malbé o caduca. Als supermercats i als restaurants i als menjadors escolars, també n’acaben llençant. Hi ha fruita i verdura que es destrueix perquè no té la mida o l’aspecte adequat. I tot això mentre al nostre país hi ha gent que regira contenidors d’escombraries tot buscant menjar i a d’altres països hi ha gent que mor de gana. La fam es probablement el problema més antic de la humanitat.

Afortunadament tenim iniciatives per evitar el malbaratament dels aliments. A casa el Banc d’Aliments està treballant molt bé per evitar que es llenci menjar. Són iniciatives dirigides tant a productors com a supermercats. Reaprofita els aliments que s’acabarien llençant, per gent que els necessita.
A nivell europeu hi ha també entitats com la Plataforma Aprofitem el Aliments que impulsen iniciatives per afavorir legislacions i hàbits que evitin el malbaratament dels aliments (caducitat, envasos, etc). També treballant molt bé i estan aconseguint importants avenços.

Tot això ajuda a racionalitzar el consum i redistribuir excedents localment. Es un pas endavant important per lluitar contra la fam a casa, però no ens serveix per arreglar-la al món.

No podem pensar en redistribuir aliments d’on hi ha excedents a on no n’hi ha quan les distàncies són llargues. Els costos econòmics del transport, els mediambientals i culturals ho fan inviable i insostenible. Cal que a cada país, a cada regió  hi hagi una producció adaptada a la demanda, és a dir, que cada país o regió del món tingui “sobirania alimentària”.

Tampoc podem continuar amb el consum excessiu de proteïnes que fem a casa nostra ja que no és sostenible pel planeta. L’aigua, els cereals i tot l’impacte ecològic que cal per produir carn, fan que el planeta no en pugui produir prou si tothom en consumeix en excés. El planeta pot produir menjar per 10.000 milions o només per 1.500 milions, segons si la dieta és la necessària o és excessiva.

Per fer front a aquesta realitat calen accions individuals (reduir i adaptar el nostre consum al necessari), i col•lectives. Cal donar suport a ONGs, entitats i iniciatives que treballen per fer que la producció d’aliments a cada país i regió sigui la necessària, és a dir, tinguin sobirania alimentaria.
                 
Article publicat a la columna mensual de la revista El Portal de Centelles (Num 257 Gener 2016)




Publica un comentari a l'entrada