dimarts, 9 de febrer de 2016

Centelles sense paradisos fiscals (Ajuntaments lliures de paradisos fiscals)

62 persones tenen una fortuna equivalent als ingressos anuals de 3.600 milions de persones. I l’1% de la població del món supera els ingressos del 99% restant.
Aquestes dues frases de l’informe d’Oxfam Intermón han omplert les darreres setmanes els titulars de diaris, ràdios i telenotícies. I les varen omplir al 2015 i al 2014. La diferència es que aquest any són 62, l’any passat 80 i al 2008, 388.

Sembla doncs, que sortir als diaris, que ocupar portades no ens ajudi a solucionar el problema, perquè el problema empitjora.
I les reaccions més enceses no han estat per buscar solucions sinó per qüestionar detalls insignificants de la metodologia de l’informe.

Els mitjans i nosaltres consumim les notícies com si fossin un mocador de paper. Les fem servir i les llencem.
I mentre les llencem, segueixen arribant i morint ofegats refugiats a Lesbos, segueixen morint de gana 25.000 persones al món cada dia i hem incrementat un 2.000% les inversions a paradisos fiscals.
Claudiquem perquè creiem que el problema ens supera en tota la seva magnitud i no sabem què fer ni per on començar. I és que en realitat, el problema és gros, complex i de difícil abast si el volem afrontar individualment. Claudiquem perquè volem que els problemes del món es solucionin com quan a nosaltres  se’ns espatlla el mòbil. Tardarem un dia o unes setmanes però en comprarem un altre. Maneguem problemes abastables per trobar-hi solucions abastables. I aquest no sembla abastable, no hi sabem trobar solucions abastables. I dimitim.

Jo us proposo una acció abastable. No es la solució. Però pot ser un primer pas. Demanem a tots els grups del nostre ajuntament que signin la proposta de la Plataforma per la Fiscalitat Justa i no contractin cap servei a empreses que tinguin seus a paradisos fiscals i de fer-ho públic.
I que després ho faci Hostalets, Aiguafreda i Vic. I tot seguit, la resta.
Si comencem tots els ajuntaments, avançant-nos a la inactivitat dels governs, les grans empreses, hauran de plantejar canvis.

No haurem solucionat el problema, però haurem posat una primera pedra. No ens podem exigir presses per resoldre temes tan grans.
L’any vinent quan tornem a presentar l’informe potser seran 50 en lloc de 62. Però lluny, de desmoralitzar-nos podrem dir: nosaltres ja varem començar a canviar-ho  fa un any.

Artícle publicat a la columna mensual de la revista El Portal de Centelles (Num 258 Febrer 2016)
Publica un comentari a l'entrada