Discapacitat, vulnerabilitat i pobresa. Dia Mundial de la Discapacitat.
El 3 de desembre era el dia Mundial de la Discapacitat. Tots els que d'una manera o altre convivim amb la discapacitat sabem que la seva proximitat suposa un ingredient extra de lluita a tota la família.
Perquè els nostres fills amb discapacitat tinguin les mateixes oportunitat o oportunitats semblants a la resta d'infants, cal que pares, germans i tota la societat guanyi aquest espai.
Malauradament encara cal lluitar per això. A casa nostra estem encara lluny de tenir una escola inclusiva, un lleure inclusiu, una feina inclusiva i en definitiva una vida inclusiva per a tothom.A vegades ens desesperem personalment i ens quedem sense forces per seguir lluitant, o pensem que no ho aconseguirem mai.
Per aquest moments així, us poso la foto d'avui.
Es diu Fauza, té la Síndrome de Down, és Siria, refugiada i és la primera noia que em va venir a saludar quan varem arribar al assentament de Al Nahar-Budai al Liban. No se pràcticament res d’ella. Parlava àrab i no l’entenia. No se quants anys te. Però veient-la i estant una estona amb ella en vaig tenir prou per que el cap se'm disparés a pensar moltíssimes coses.
Tots els que tenim fills/es amb la Sd de Down, sabem qué suposa un fill/a amb la Sd. de Down.
Em costa pensar com es pot viure amb les condicions que viuen els refugiats/des Siris al Líban.
Se’m fa impossible imaginar, com pot viure un infant amb la Sd. de Down i la seva familia en aquestes condicions
Pels nostres fills i filles, però especialment per aquests que no tindran cap oportunitat, ni tan sols probablement la de sobreviure, continuarem lluitant cada dia.
Comentaris