Mújica i Nyerere
En Pepe Mújica va deixar de ser fa unes setmanes el president d’Uruguai. No es va presentar a les eleccions. Es un tipus planer, agricultor, que entre altres moltes coses no ha deixat de viure a la seva simple caseta de tota la vida. Contrasta molt amb la imatge que tenim dels presidents i alts càrrecs d’un país. I contrasta més encara amb la imatge que tenim dels càrrecs polítics a països empobrits.
És complicat arreu del món que un infant sense oportunitats arribi a segons quins càrrecs. Ni les oportunitats educatives ni el que respira a tot el seu entorn l’ajudaran a arribar-hi.
Les oportunitats educatives són molt escasses o molt limitades en aquest països. Mes enllà de la primària no es senzill continuar per la pressió d’haver-se de posar a treballar.
Però a aquest límit visible, hi ha l’invisible. Aquest invisible és el que en el dia a dia, en la quotidianitat en tots aquests països és transmet i diu que tu no arribaràs a ser res important.
Aquest manca de fe en les persones i les seves possibilitats reals també la trobem a les nostres escoles, instituts i universitats on el sistema es centra més en transmetre coneixements que en desenvolupar persones. Aquesta altra actitud podria fer que fills de famílies molt senzilles tinguin la oportunitat d’arribar més enllà d’on el destí els havia col·locat. És el que a vegades he anomenat la ¬desigualtat d’oportunitats.
Entre presidents excepcionals com Mújica, Mandela, etc, tinc una simpatia especial per Julyus Nyerere, conegut pel “Mwalimu” (professor en swahili) i primer president de Tanzània (1962-1985). L’esperit de servei autèntic, la intel·ligència d’escollir opcions estratègiques pel seu país en el camp educatiu, la proximitat a tothom, la seva simplicitat , l’entendre les relacions internacionals i saber-les jugar (es cèlebre una resposta a la reina d’Anglaterra una vegada que li oferia ajuda econòmica i li va tornar) van marcar tota una època. No van faltar errors en el seu govern, però ni eren per lucrar-se ni va dubtar a reconèixer-los. No podem exigir a la gent que no s’equivoqui, però sí que sigui honesta.
Encara avui a Tanzània fruit d’aquesta època a les regions interiors i rurals es respira un element que identifica clarament als seus habitants: la dignitat.
Article publicat a la columna mensual de la revista El Portal de Centelles. (Num 251 Juliol 2015)
És complicat arreu del món que un infant sense oportunitats arribi a segons quins càrrecs. Ni les oportunitats educatives ni el que respira a tot el seu entorn l’ajudaran a arribar-hi.
Les oportunitats educatives són molt escasses o molt limitades en aquest països. Mes enllà de la primària no es senzill continuar per la pressió d’haver-se de posar a treballar.Però a aquest límit visible, hi ha l’invisible. Aquest invisible és el que en el dia a dia, en la quotidianitat en tots aquests països és transmet i diu que tu no arribaràs a ser res important.
Aquest manca de fe en les persones i les seves possibilitats reals també la trobem a les nostres escoles, instituts i universitats on el sistema es centra més en transmetre coneixements que en desenvolupar persones. Aquesta altra actitud podria fer que fills de famílies molt senzilles tinguin la oportunitat d’arribar més enllà d’on el destí els havia col·locat. És el que a vegades he anomenat la ¬desigualtat d’oportunitats.
Entre presidents excepcionals com Mújica, Mandela, etc, tinc una simpatia especial per Julyus Nyerere, conegut pel “Mwalimu” (professor en swahili) i primer president de Tanzània (1962-1985). L’esperit de servei autèntic, la intel·ligència d’escollir opcions estratègiques pel seu país en el camp educatiu, la proximitat a tothom, la seva simplicitat , l’entendre les relacions internacionals i saber-les jugar (es cèlebre una resposta a la reina d’Anglaterra una vegada que li oferia ajuda econòmica i li va tornar) van marcar tota una època. No van faltar errors en el seu govern, però ni eren per lucrar-se ni va dubtar a reconèixer-los. No podem exigir a la gent que no s’equivoqui, però sí que sigui honesta.Encara avui a Tanzània fruit d’aquesta època a les regions interiors i rurals es respira un element que identifica clarament als seus habitants: la dignitat.
Article publicat a la columna mensual de la revista El Portal de Centelles. (Num 251 Juliol 2015)
Comentaris