Cooperació Internacional i migracions (jornada Stop Mare Mortum)


La Plataforma Stop Mare Mortum que va sorgir com a reacció de la ciutadania catalana a les morts de 800 persones del diumenge 19 d’abril del 2015 a la Mediterrània que fugien de conflictes armats i de la pròpia precarietat dels seus països d’origen. Morts que es sumaven a altres centenars del dies precedents i que semblaven no fer reaccionar ni a la UE ni als seus estats.
Stop Mare Mortum ha fet un manifest, ha convocat concentracions i a poc a poc s’ha anat consolidant. La necessitat de continuar donant resposta i exigir solucions ha portat a fer una jornada de formació per ajudar-nos a decidir quins han de ser els nous passos i l’estratègia.

A les jornades han participat moltes persones expertes en temes de migracions, de dret d’asil, de politiques europees i d’estats, dels drets de refugiats i dels “no” drets dels immigrants. Entre d’altres n’han parlat, Carles Solà, Dolors Ferrer, Mª Helena Bedoya, Estel·la Pareja, Silvia Morgades, Nuria Camps, Gemma Pinyol i Jordi Armadans.



A mi m’han demanat una reflexió des del món de la Cooperació Internacional i he exposat el següent:

“Des del món de la cooperació internacional crec que hi ha 4 reflexions útils que podem aportar al voltant del debat del tema de migracions.

1. Les ONGD (organitzacions no governamentals pel desenvolupament) hem anat evolucionant, hem anat canviant polítiques, i hem anat virant des de l’assistència cap a treballar pensant més en les causes que generen les situacions i amb actituds més apropiades d’entitats madures.
Però per sobre d’això les entitats hem entès que el darrer sentit de ser i treballar, no son les causes, les  mancances o l’assistència, sinó les pròpies persones.
Les persones, que son subjecte de drets i dignitat. Ningú escull on néixer. Ens ve donat. Però pel sol fet de ser persona, haguem nascut on haguem nascut, siguem on siguem , pel sol fet de ser-ho, naixem amb uns drets mínims i una dignitat sagrada.
Si una persona no té els drets, no és la generositat o l’altruisme el que ens ha de moure a restituir-los o a  crear les condicions perquè no els perdin, ens hi ha de moure la Justícia!.
Això introdueix un canvi de visió fonamental en tot el treball amb qualsevol persona; ho hem de fer per Justícia, perquè és just, no per generositat!

2. Les ONGD hem estat dient anys i anys que combatem la pobresa. Quan diem això l’imaginari de la ciutadania estàvem transmeten que la solució per combatre la pobresa, és generar riquesa. La riquesa del món té dos característiques importants.

  • És finita, i 
  • sabem que al món hi ha prou riquesa i recursos perquè tothom visqui amb els mínims drets coberts.

Si en comptes de parlar de riquesa, parlem de combatre la desigualtat, haurem aconseguit:
- Enfocar millor el problema.
- Passar a formar-ne part de la solució (en la línia de la desigualtat tots estem en algun punt i hem de veure cap on ens hem de desplaçar personal i col·lectivament)

Quan parlem de desigualtats tots imaginem immediatament les desigualtats econòmiques, que son molt greus. 7 de cada 10 persones viuen em països en els que la desigualtat s’ha incrementat els darrers 20 anys, i avui sabem que la desigualtat es el principal obstacle per lluitar contra la pobresa.

Però conjuntament amb la desigualtat econòmica hi ha la de poder, la de gènere, i moltes altres. I especialment una, la més cruel de totes, perquè és invisible: la desigualtat d’oportunitats.
Aquesta darrera és la que empeny la majoria de persones a migrar. Mentre algú hagi de migrar perquè a casa seva no té les oportunitats que pot trobar a qualsevol altre país, ens queda feina per fer! I ens queda fer-la per Justícia!

3. La Cooperació Internacional, almenys la oficial, sembla absolutament defenestrada. I amb això sembla enterrada com si fos una fi en ella mateixa i desaparegui amb la desaparició de les subvencions públiques. El 94% de retallada a l’ACCD (Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament) o el 72% a la AECID (Agencia Española de Cooperación Internacional y Desarrollo) en son els símptomes.
Però no. La cooperació internacional no depèn tan sols dels governs i es un mitja, una eina. Una eina per un objectiu i una responsabilitat que és dels estats. Qualsevol estat té la responsabilitat de preocupar-se del benestar dels seus habitants. Aquest principi assumit per tothom té un condicionant. El condicionant és que no ha de ser mai a costa de que fora del país altres persones perdin els seus drets i la seva dignitat.
Els estats tenen una responsabilitat ètica i social de mantenir el país en equilibri amb el món i la resta de persones que viuen al planeta.

Les eines que tenim per aconseguir això son:

  • una política exterior que ho tingui en compte i inclogui la cooperació al servei d’aquest principi, i 
  • una coherència de polítiques interna en relació al mateix principi.

Aquesta convicció ens va portar a moltíssimes entitats de Catalunya a treballar i definir com hauria de ser la política exterior d’un país en aquest segle, avui en dia, i segons aquest principi. El resultat es l’Acord Nacional d’Acció Exterior. Un treball amb molt contingut que podeu trobar al blog del Acord Nacional d'Acció Exterior:    (o també a @ANAcExt o a Facebook)

4. I el darrer punt es la coherència de polítiques.
Volem que el nostre país es plategi un canvi de postura i aculli a qui calgui, respectant així els seus drets. Però aquesta actitud, per coherència, comporta implicar-se en resoldre les causes que han generat la situació.
Hem d’acollir persones però alhora treballar molt intensament per resoldre les causes que les han portat a migrar en contra de la seva voluntat.


I el resum de tot plegat, es una paraula, DIGNITAT. La dignitat amb la que neix qualsevol persona i que té dret a mantenir durant tota la vida. Cal tenir en compte que la dignitat de les persones esta entrelligada. Si algú -per lluny de nosaltres que estigui- perd la dignitat i nosaltres no fem el que estigui al nostre abast perquè la recuperi o no la perdi, estem fem que la nostra dignitat s'esvaeixi conjuntament amb la seva.

Resum gràfic de tota la jornada feta pel Juan Linares ( @JuanLinaresVarg )



http://issuu.com/juanlinaresvargas/docs/jornadaok

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jesús neix a Gaza. Nadal 2023

Jesús neix a la presó. Nadal 2022

Jesús neix, fill duna parella de menors no acompanyats