dimarts, 4 de febrer de 2014

La fortuna de Bill Gates

85 persones tenen la mateixa riquesa que 3.600 milions. L’1 % de la població te la meitat de la riquesa del mon. Segurament ja haureu llegit aquest titulars de l’estudi "Governar per a les elits" que Oxfam Intermón publicava fa uns dies. Son xifres esgarrifoses.

L’endemà de publicar-ho, m’escrivia enfadada una persona que no conec, perquè pensava que encara que  Bill Gates donés tots els seus diners això no s’arreglaria. I te raó, no s’arreglaria.

Per això l’informe no posa l‘accent en els rics sinó el la desigualtat. El problema no son els rics per si mateixos. El problema és que el sistema permeti que 85 persones puguin arribar a ser tan riques i que permeti que 3.600 milions puguin ser tan pobres. A l’Estat Espanyol, els 20 espanyols més rics tenen tanta riquesa com tot el 20% més pobra.

He parlat ja molts cops en aquesta columna de desigualtats, però es que és la clau de volta. I les desigualtats no son només econòmiques, sinó sobretot de possibilitats i de poder. La desigualtat extrema genera un poder tan gran, que acaba segrestant la democràcia, la justícia i els drets de moltes persones. Les decisions judicials, les de les noves lleis i les d’hisenda afavoreixen descaradament als que tenen més.

Cal refer el sistema democràtic, perquè sigui realment democràtic. El sistema judicial perquè sigui independent. El sistema polític perquè ens cal renovar l’esperit de servei als ciutadans i no de submissió a una elit política i econòmica. El sistema financer i el fiscal perquè la regulació n’eviti els abusos i l’explotació de les persones. L'informe "Els Paradisos Fiscals. La brutícia sota la catifa" de Justícia i Pau diu que el 50% del comerç mundial passa per paradisos fiscals i això fa que les grans empreses aportin cada dia menys impostos als estats.
Aquest fets que  ara veiem  a casa, no son nous. Fa anys que els veiem als països on treballem. I fa anys que estan pitjor que nosaltres. Es això el que sempre hem volgut canviar d’arrel.

I per això els ciutadans som claus. No deixem que ens regulin el dret de protesta i  criminalitzin la No-Violència i la desobediència civil.  No deixem que ens facin creure que només es tracta de superar una crisi econòmica. Per sortir del pou, no tornem a pujar pel mateix camí, perquè acabarem al mateix lloc.








Article publicat a la columna mensual de la revista El Portal de Centelles. (Num 234  Febrer 2014)




Més informació:

Altres informes sobre desigualtat i fiscalitat:

Puedes encontrar este texto en Castellano AQUI
Publica un comentari a l'entrada