divendres, 22 de novembre de 2013

RENFE... inclusiva?

   El dissabte varem baixar amb tren, de Centelles a Barcelona amb el nostre fill i varem començar a fer pràctiques perquè ell algun dia pugui anar sol a Barcelona. Nosaltres anàvem una mica al darrera i miràvem qué anava fent després d’haver-li explicat tot el que havia de fer. En Joan té 13 anys i té la Sd. de Down. Encara que ho podrà fer quasi tot,..li costarà una mica més que als altres i l’aprenentatge serà mes lent.
Però, com ens passa moltes vegades, ... vàrem veure qué això costaria més del que pensàvem. I no nomes pel Joan, sinó pel propi sistema de rodalies de la RENFE.

   A Centelles han suprimit la venda de bitllets i l’estació té un horari reduït. És manté un bar obert algunes hores, però només serveix (quan esta obert) per donar aixopluc a una màquina expenedora de bitllets i als viatgers que no tenen altre lloc on aixoplugar-se. Amb algú que vengués bitllets a l’estació hauria estat més senzill. La primera vegada que en Joan comprés el bitllet hauria costat una mica però finalment s’hagués fet entendre. Les següents vegades, -amb una mica més de seguretat per part seva i comprensió per part del venedor-, adquirir el bitllet hagués estat un simple tràmit.

  Enfrontar-se a la màquina, és un segon nivell de complexitat. En Joan llegeix, però amb moltes dificultats encara, i aconseguir comprar un bitllet d’una màquina expenedora suposa una operació complexa, encara que a la resta ens pugui semblar relativament senzill.

 Però descobreixo que tampoc serveix la màquina. La màquina expenedora de bitllets, no fa bitllets de Família Nombrosa. Perquè? No us ho sabria dir. No m’han contestat mai a Rodalies tot i que els hi he preguntat diverses vegades. Crec que és la única opció que la màquina no té.

No tenim bitllet. Primer problema.                               


El segon problema és que no li puc dir per quina andana passarà el tren cap a Barcelona. Els trens capriciosament passen per una o altra tant si pugen com si baixen. Però el missatge de pot passar per qualsevol andana és massa complex per donar a en Joan (i perillós). Quan vingui el tren per l’altra andana, que farà? Creuar la via  atabalat? Perdre el tren? Agafar-lo en direcció equivocada?.

No sabem per quina andana ve el tren. Segon problema. (i aquest perillós)

En Joan ha de pujar doncs al tren, -si encertem l’andana- sense bitllet i esperar el revisor de torn. Revisors, n’hi ha de tots tipus. Es cert que es pot trobar un revisor/a amable que faci el bitllet com cal i prou. Però això, malauradament, no és habitual. El més natural és tenir algun tipus de conflicte. La setmana passada un revisor no li volia fer el bitllet amb Família Nombrosa a una altre filla perquè li deia (amb una vehemència solemne), que si que es pot fer a les màquines (!). També diuen que no poden fer el bitllet de FN perquè són bitllets especials i no els porten. O et fan un altre bitllet imaginari canviant les estacions perquè coincideixi el preu. O et criden i amenacen perquè diuen que a Centelles, si que venen bitllets. O que, simplement, no es creguin, que vinguis de Centelles. Tots els que viatgem cada dia en tren sabem que aquest és el pa que s’hi dóna.
La complexitat s’incrementa perquè la capacitat d’en Joan de mantenir una conversa amb algun d’aquest revisors (tenint en compte que alguns no en tenen massa més que ell), té els seus límits. I si se sent amenaçat, o no entén que passa, o no l’entenen es posarà nerviós i exaltat, ja que es la seva manera natural d’expressar el que amb paraules no sap fer moltes vegades.
Hi ha encara una darrera opció. Que no passi el revisor. De La Garriga cap avall hi ha una norma no escrita que diu que no passa cap revisor pel tren i la compleixen gairebé tots.

La discrecionalitat dels revisors, tercer problema.

Però si en el millor dels casos li fan el bitllet i prou, tindrà un bitllet de paper amb el què no podrà sortir de l’estació i haurà de saber en cada estació que fer perquè els criteris són diferents*. A Catalunya haurà d’anar a bescanviar el bitllet de paper per un altre amb banda magnètica i saber que ha de sortir per la màquina 4 (Busca-la!!). A Sants haurà de buscar el punt de sortida on hi ha un revisor. A Arc de triomf, segons quina hora, haurà de col·lar-se darrera d’algú perquè no hi ha ningú de RENFE i a Sagrera per segons quina sortida també.

Com sortir de l’estació final. Quart problema

Definitivament, hem descobert que no serà senzill que en Joan baixi sol amb tren a Barcelona. El número de variables de la gimcana de Rodalies de Renfe es tan gran que ens ho han posat fregant la impossibilitat.

Ho intentarem com ho intentem tot,.. però m’agradaria saber perquè els Srs. de Rodalies ho fan tot tant complicat i poc adaptat. Perquè, si a l’estació hi ha un bar amb personal, no poden seguir venent bitllets? Perquè no hi ha bitllets de Família Nombrosa a la màquina? Perquè no hi ha una formació uniforme de criteris als revisors? Perquè no hi ha un criteri uniforme a la sortida?  
 

Tenim un seriós problema per ajudar al nostre fill a fer una vida independent. I la veritat , poca confiança en que Rodalies ens ajudi!


*. Uns dies després d’escriure aquest article, el revisors de Rodalies emeten ja bitllets amb banda magnètica al mateix tren, i per tant el tema de la sortida de l’estació estarà solventat sempre i quan passi el revisor. Sinó,..seguim igual.






Publica un comentari a l'entrada