dissabte, 12 d’octubre de 2013

Per molts anys SdS!!


El 8 de Juliol va fer dos anys. No, no parlo de cap dels meus fills. Parlo del país mes jove del mon, Sudan del Sud. Després d’una llarga i cruenta guerra, un referèndum els va donar la independència (98% de vots a favor).
Es un estat en bolquers. No existeix pràcticament res. Els seus habitants han sobreviscut els darrers anys amagats o en camps de refugiats als països veïns. La seva única font d’ingressos es el petroli (98% del PIB), però l’oleoducte passa per Sudan del Nord que no esta disposat a facilitar les coses. Actualment com que no s’han posat d’acord amb el preu, no s’està extraient petroli i per tant el govern de Sudan del Sud, no ingressa res.
La vulnerabilitat de la seva població es total. Molts dels seus infants moren de gana. I la sequera agreuja la situació de base. Un exemple: la professió mes cotitzada és arreglar les eines del camp. Una eina del camp es un tresor, perquè no hi ha diners per comprar-ne de noves. I el que es mes greu..si tinguessin diners, tampoc podrien comprar-les perquè no hi ha on. La situació a Sudan del Sud es de les mes precàries que hem vist mai. I la gent lluita, i sobreviu. Son poblacions a l’hora agrícoles i ramaderes encara que la situació de conflicte latent els obligui a pasturar el ramat amb una AK-47 (un fusell) a l’espatlla.
Treballar en aquestes condicions és complicat i te moltes dificultats logístiques. Però estem al costat d’aquesta gent de la que sembla no recordar-se ningú. En una visita fa poc, una dona li deia a un company: “No penseu que esteu treballant per res al vostre despatx de Barcelona. Els programes que feu, tenen sentit, asseguren l’aliment en les pitjors condicions, ens donen accés a l’aigua i desperten la consciencia de les persones. Tothom te dret a viure en pau i dignitat, a menjar i a beure, a opinar i a decidir, i això després de tants anys de conflicte, quasi ho havíem oblidat a Sudan de Sud”
 Us dic el mateix. Quan llegiu columnes com aquesta, quan feu donatius o doneu suport a campanyes arreu, no penseu que no serveix per res. Com deia l’Angela a Wau, serveix! I molt!


Article publicat a la columna mensual de la revista El Portal de Centelles. (Num 230 Octubre 2013)



Publica un comentari a l'entrada