diumenge, 11 de novembre de 2012

Burundi és... “Més que una cabra”


Burundi és al cor de l’Àfrica. Juntament amb Rwanda es tristament famós per l’enfrontament entre Hutus i Tutsis a l’any  1994 . Una tèrbola historia que sempre ens l’han volgut vendre com un enfrontament tribal, quan tenia el seu origen en interessos internacionals.
Però prefereixo parlar-vos sobre l’Esperanza, una dona burundesa. Burundi és un dels països més densament poblats del món, te 10 milions d’habitants i és mes petit que Catalunya. L’Esperanza és una de tantes dones que va quedar vídua com a  conseqüència del conflicte. Per culpa del conflicte i de la situació en que va quedar, i pel fet de ser dona sense cap estudi ni formació específica, estava  irremissiblement abocada a la misèria i, segurament, a una mort prematura. Tenia 25  anys i 4 fills.
Va entrar a formar part d’un programa del que s’anomena “microcrèdits”. Li varen  donar 3 cabres i la formació per cuidar-les. Ella, a canvi, havia d’entregar les tres primeres cries, que servirien per una altra dona com ella. I així successivament. Una petita inversió inicial, si es garanteix el retorn, pot beneficiar moltíssimes dones. 
Actualment l’Esperanza té més 30 cabres i amb la venda de la llet, la carn i l’adob, manté dignament a la seva família. Fins aquí, una història d’èxit i una explicació senzilla del que és un projecte de desenvolupament d’una ONG.
Però no només és això. Si mires a l’Esperanza, veus com parla, com defensa la seva comunitat i els seus drets, i veus com s’enfronta a tot el que l’envolta, sembla impossible que sigui la mateixa de fa 10  anys. Las cabres l’han ajudat a canviar. Les cabres i les hores de feina i esforç que hi ha posat ella.  Però també perquè hi havia un programa que va confiar en ella i en la seva capacitat i que, amb l’excusa de les formacions per les cabres, li estava donant eines perquè recuperés la seva dignitat i, amb ella, els seus mínims drets. I mentre aparentment només semblava que es reduïen les desigualtats econòmiques, en paral·lel, s’estaven reduint  les desigualtats de poder, d’oportunitats, de propietats...totes!
Aticle publicat al num.219 de "El Portal" de Novembre 2012
 Ningú que hagués vist l’Esperanza fa  10 anys i la veiés ara, lluitant amb aquesta convicció i energia per tota la comunitat, quedaria indiferent o diria que la cooperació no serveix de res.
  El projecte ha despertat el seu gen IDI que, per sort, té força gent arreu. Què que vol dir IDI? Intolerància Davant la Injustícia.







El testimoni de l'Esperança, me'l va fer arribar el Valentin Vilanova, director d'Intermón Oxfam Andalucia que ha estat treballant 3 mesos a l'oficina d'Oxfam Internacional a Burundi.
Publica un comentari a l'entrada