Els respiradors de SEAT, un indicador.
Segons l'estudi d'Oxfam Intermón "Escollim dignitat, no indigencia", aquesta pandèmia pot posar fi a la vida de 40 milions de persones. I sumir a la pobresa, a 500 milions de persones més. Com sempre, l'impacte més gran serà en els països empobrits i més vulnerables on la manca d'estructura sanitària impedirà atendre com cal als afectats. A Mali per exemple hi ha tres respiradors per cada milió de persones.
A casa nostra hem hagut de córrer per evitar el col·lapse d'hospitals i UCIS. Teníem un sistema sanitari castigat per les retallades, però que encara tenia qualitat i estructures. I en aquest sistema sanitari li ha calgut que per exemple, empreses com la Seat, es posin a fabricar respiradors. M'ha semblat genial aquesta capacitat d'adaptació d'una multinacional. Això diu molt de les persones que hi treballen i que ho han proposat. És un signe del canvi que podria arribar.
Fa dos dies vàrem veure a la premsa que ja n'havien deixat de fabricar perquè la demanda a Espanya ja estava coberta.
Aquest és un indicador que no hem acabat d'entendre del tot el canvi que cal. Que la demanda a Espanya estigui coberta, és una anècdota geogràfica, no un límit de responsabilitat humana. Si sabem que 40 milions de persones poden perdre la vida, potser no és el moment de parar de fer respiradors.
He agafat l'exemple de Seat perquè em sembla il·lustratiu. No vull criticar la actitud exemplar que varen tenir, només la faig servir per il·lustrar que alguna cosa ens falla a tots plegats (no a la Seat) quan pensem que l'ètica i la responsabilitat s'acaba a Gibraltar o a La Jonquera.
Si alguna cosa ens demostra el coronavirus, és que les nostres fronteres i els exèrcits que les han de defensar, han esdevingut inútils a parts iguals.
El que ha estat important sempre, importa ara i seguirà important en un futur, són les persones, allí on siguin. “Aquesta pandèmia no és una guerra, es un test de la nostra humanitat” ha dit Frank Walter Steinmeier, president d’Alemanya.
Gràcies SEAT per la capacitat d'adaptació i ull a tothom perquè la situació ens demana anar més enllà encara.
Pensar en global, pensar en humà, no pot tenir límits ni mentals ni geogràfics.
Més informació:
Aquest article està escrit després d'aquests altres dos, que ens donen dos possibles escenaris de sortida d'aquesta crisi:
A casa nostra hem hagut de córrer per evitar el col·lapse d'hospitals i UCIS. Teníem un sistema sanitari castigat per les retallades, però que encara tenia qualitat i estructures. I en aquest sistema sanitari li ha calgut que per exemple, empreses com la Seat, es posin a fabricar respiradors. M'ha semblat genial aquesta capacitat d'adaptació d'una multinacional. Això diu molt de les persones que hi treballen i que ho han proposat. És un signe del canvi que podria arribar.
Fa dos dies vàrem veure a la premsa que ja n'havien deixat de fabricar perquè la demanda a Espanya ja estava coberta.Aquest és un indicador que no hem acabat d'entendre del tot el canvi que cal. Que la demanda a Espanya estigui coberta, és una anècdota geogràfica, no un límit de responsabilitat humana. Si sabem que 40 milions de persones poden perdre la vida, potser no és el moment de parar de fer respiradors.
He agafat l'exemple de Seat perquè em sembla il·lustratiu. No vull criticar la actitud exemplar que varen tenir, només la faig servir per il·lustrar que alguna cosa ens falla a tots plegats (no a la Seat) quan pensem que l'ètica i la responsabilitat s'acaba a Gibraltar o a La Jonquera.
Si alguna cosa ens demostra el coronavirus, és que les nostres fronteres i els exèrcits que les han de defensar, han esdevingut inútils a parts iguals.
El que ha estat important sempre, importa ara i seguirà important en un futur, són les persones, allí on siguin. “Aquesta pandèmia no és una guerra, es un test de la nostra humanitat” ha dit Frank Walter Steinmeier, president d’Alemanya.
Gràcies SEAT per la capacitat d'adaptació i ull a tothom perquè la situació ens demana anar més enllà encara.
Pensar en global, pensar en humà, no pot tenir límits ni mentals ni geogràfics.
Més informació:
Aquest article està escrit després d'aquests altres dos, que ens donen dos possibles escenaris de sortida d'aquesta crisi:
Comentaris