El subconscient de la Junta electoral... i el nostre.
Tant a les eleccions generals, com les municipals o europees podran votar per primera vegada les persones amb discapacitat intel·lectual. És una vella demanda seva, del sector de la discapacitat i de tothom, que ha suposat molts anys de lluita.
El desembre del 2018 Congrés i Senat ho aprovaren per consens però la Junta Electoral Central, responent a raons més polítiques que tècniques ho ha qüestionat publicant al BOE una normativa infumable que atorgava a membres de la taula, apoderats o interventors, la legitimitat de qüestionar aquest vot.
No es pot traspassar aquest poder ni responsabilitat a persones inexpertes en el tema. Una taula electoral no és el lloc per valorar això i a més la mesura és estèril perquè tampoc els podran impedir finalment votar.
Cal preguntar-se com hem arribat aquí i cal fer-ho perquè en el cervell de tothom, persisteix un racó on queda la convicció que el vot d'una persona amb discapacitat intel·lectual no pot valdre el mateix que el nostre.
Hi ha dues raons que ens ajudaran a esborrar aquest racó rebel del nostre cervell primari.
- Una, és adonar-nos que el vot de la immensa majoria de la gent, és un vot impulsiu, emocional i no fruit d'una anàlisi dels programes electorals, dels candidats o de la conjuntura. En aquest escenari de vot guiat pels que sento propers, simpàtics o que em cauen bé, la frontera que fixaria el nostre cervell de qui pot o no pot votar, estaria molt més enllà de la discapacitat intel·lectual i abraçaria a bona part de la societat.
- L'altra és que la nostra és una societat plural. Una societat on hi ha de ser tothom. On tothom té els mateixos drets. Si a l'escola no van junts tots els infants, mai tindrem una societat que sigui de tothom. Si a votar no pot anar tothom, mai tindrem un programa electoral que tingui en compte segons a qui. El dret a votar és tan seu com nostre, perquè la societat és tan seva com nostre.
Si anant a votar, us trobeu una persona amb discapacitat, o qualsevol altre que el vostre cervell s’entossudeix a dir-vos que el seu vot no pot valdre el mateix que el vostre, expliqueu-li aquestes dues coses. A veure si li queda clar i esborra d'una vegada per totes aquest racó rebel.
I esperem que a les següents eleccions també ho entengui la junta electoral i deixa de retratar-se públicament d'aquesta manera.
Bona jornada electoral absolutament per tothom!
Més informació:
El desembre del 2018 Congrés i Senat ho aprovaren per consens però la Junta Electoral Central, responent a raons més polítiques que tècniques ho ha qüestionat publicant al BOE una normativa infumable que atorgava a membres de la taula, apoderats o interventors, la legitimitat de qüestionar aquest vot.No es pot traspassar aquest poder ni responsabilitat a persones inexpertes en el tema. Una taula electoral no és el lloc per valorar això i a més la mesura és estèril perquè tampoc els podran impedir finalment votar.
Cal preguntar-se com hem arribat aquí i cal fer-ho perquè en el cervell de tothom, persisteix un racó on queda la convicció que el vot d'una persona amb discapacitat intel·lectual no pot valdre el mateix que el nostre.
Hi ha dues raons que ens ajudaran a esborrar aquest racó rebel del nostre cervell primari.
- Una, és adonar-nos que el vot de la immensa majoria de la gent, és un vot impulsiu, emocional i no fruit d'una anàlisi dels programes electorals, dels candidats o de la conjuntura. En aquest escenari de vot guiat pels que sento propers, simpàtics o que em cauen bé, la frontera que fixaria el nostre cervell de qui pot o no pot votar, estaria molt més enllà de la discapacitat intel·lectual i abraçaria a bona part de la societat.- L'altra és que la nostra és una societat plural. Una societat on hi ha de ser tothom. On tothom té els mateixos drets. Si a l'escola no van junts tots els infants, mai tindrem una societat que sigui de tothom. Si a votar no pot anar tothom, mai tindrem un programa electoral que tingui en compte segons a qui. El dret a votar és tan seu com nostre, perquè la societat és tan seva com nostre.
Si anant a votar, us trobeu una persona amb discapacitat, o qualsevol altre que el vostre cervell s’entossudeix a dir-vos que el seu vot no pot valdre el mateix que el vostre, expliqueu-li aquestes dues coses. A veure si li queda clar i esborra d'una vegada per totes aquest racó rebel.
I esperem que a les següents eleccions també ho entengui la junta electoral i deixa de retratar-se públicament d'aquesta manera.
Bona jornada electoral absolutament per tothom!
Més informació:- Article previ relacionat: Fiscalitzar el vot de les persones amb discapacitat?
- Publicació original al BOE (11 de Març)
- Publicació modificada al BOE (21 de Març)
Comentaris