Sostres de vidre


A Espanya el 20% més pobre abandona l’escola 41 vegades més que en el 20% més ric. Mentre el 70% de fills d’universitaris, seran universitaris, la meitat dels fills de pares que han estudiat només l’ESO, només arribaran a l’ESO. La probabilitat de canviar això és 10 vegades superior a Alemanya i 23 vegades a França.

Aquestes xifres són una conseqüència invisible de la crisi. Abans de la crisi, aquests números no eren tan escandalosos i les persones, amb esforç, podien trencar el sostre de vidre actual.


La crisi ha precaritzat moltes famílies i d’això tothom en coneix algun cas. També sabem que al món hi ha un nou mil-milionari cada dos dies. Aquests mil-milionaris guanyen cada dia 2.500 milions de dòlars. La meitat de la població mundial sobreviu amb menys de 5,50 $ al dia (un màxim de 160 € al mes). Les 26 persones més riques del món tenen la mateixa fortuna que els 3.800.000.000 de persones més pobres del planeta (la meitat de la població).

I en aquest punt, ens esclata el cervell i pensem que hem de canviar això d’una vegada per totes. Cal capgirar la desigualtat econòmica, la desigualtat de poder, a la desigualtat de drets i no oblidar-nos de combatre la desigualtat invisible, la desigualtat d’oportunitats. Mentre els efectes són visibles, encara que sigui difícil, és possible abordar-los. Quan estan amagats i com el cas que citava en començar, són invisibles, es perpetuen.

Són dades per reflexionar i sobretot per no conformar-se amb la situació actual, perquè és absolutament injusta en el que és visible i terriblement inhumana en el que és invisible.

El mateix estudi d’Oxfam Intermón ens diu que l’accés a una educació i a una sanitat publica de qualitat, és un factor de reducció de desigualtat. La crisi, la manca de recursos i el mite de l’eficiència de la privatització estan desballestant el sistema. En diuen estat del benestar però de fet, és un estat de drets i cal defensar-lo. Estem defensant drets fonamentals, no privilegis. Defensem drets i alhora mecanismes que lluiten contra la desigualtat. La visible i la invisible, la d’oportunitats.

Deixem que sigui l’esforç i no el cognom el que ens permeti tenir una vida millor. O millor dit, evitem que amb segons quin llinatge, t’esforcis el que t’esforcis, tinguis el pas barrat a un futur millor.

Més informació:



Article publicat a la revista "El Portal" de Centelles num. 294 de Febrer del 2019

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jesús neix a Gaza. Nadal 2023

Jesús neix a la presó. Nadal 2022

Jesús neix, fill duna parella de menors no acompanyats