Amb sentit de l'humor!

La Carmen és una dona indígena amb molts anys de lluita a l'esquena i d'edat indefinida. Enèrgica. Parla amb autoritat. És d'una aldea del Perú. Mai s'hauria imaginat viatjar un dia fora del seu país. Estava predestinada a fer i ser, el que havia fet i set la seva mare, la seva àvia i la seva besàvia. El camp, la canalla, i afrontar el dia a dia, lluitant perquè els fills i filles i el marit tinguessin el mínim imprescindible. Tenint cura de tot el que envolta la família i anant a dormir massa dies, sense saber que menjarien l'endemà. Pertany a una d'aquestes cultures d'una rica tradició oral, però sense haver tingut cap oportunitat d'aprendre a llegir i escriure ni la seva llengua ni el castellà.

Però un intent de desallotjament de les seves terres, les va enfrontar a perdre-ho tot. I es van organitzar. Algú havia de liderar el grup de dones, que amb més valentia que els seus marits, van fer front a l'ocupació. I sense voler, ni adonar-se, es va posar ella al capdavant. Dies de lluita i més lluita, per acabar aconseguint quedar-se a les seves terres, les de sempre, les de tots els seus ancestres.
Vàrem ser al seu costat per donar suport a la seva lluita i ens ho han agraït sempre.

Després d'aquella van venir altres lluites per aconseguir viure amb dignitat i va esdevenir una lideressa forta i carismàtica que ha seguit encapçalant el moviment regional. No es definia com a feminista, però era evident que la seva era una revolta de les dones. A ella no li calia posar-li cap nom.

És impressionant escoltar-la explicant la seva lluita, la duresa del que varen enfrontar, les misèries i el que pot arribar a fer el poder econòmic i el capital quan està decidit a guanyar diners com sigui. I és més dur encara quan el poder polític i la policia i l'exercit estan al servei del poder econòmic i ho fan sense miraments. Són impressionants aquestes històries. Omple de coratge estar en contacte amb gent que ha lluitat tant.

Va acabar la reunió i vaig quedar-me parlant amb ella mentre feia temps, perquè havien de marxar a buscar un tren plegats. Em va preguntar per les campanyes que teníem i els hi vaig explicar. Encara impressionat li vaig explicar també que en moltes d'elles, no aconseguíem resultats i que m'indignava tanta deixadesa, tan poc suport d'una gran part de la ciutadania a vegades i tan poca consciència d'alguns polítics.
Em va parar, em va mirar i em va dir amb força:
- Doctor! (pels sud-americans aquestes coses dels títols són importants.) Va a tener que luchar usted toda la vida por algo. Si no es por esto, será por cualquier otra cosa. ¿Verdad?
- Verdad, li vaig contestar.
- Pues no lo haga enfadado y hágalo de buen humor. Algo que hay que hacer toda la vida, es imprescindible hacerlo de buen humor.

Em vaig quedar callat. Una sola frase condensava tota la filosofia del que és la lluita i de com fer-la sostenible en el temps. És espectacular tota la força i ensenyament que destil·laven tan poques paraules.
Vaig parar de caminar, me la vaig mirar...i vaig somriure!
- ¡Exacto!, ¡Así!, em va dir.

I tenia tota la raó. Una cosa és que lluitem convençuts, amb convicció i reclamant drets que massa sovint es veuen vulnerats, però l'altre és com ho fem.
Veiem massa sovint polítics, famosos i fins i tot activistes que per demostrar que lluiten i que tenen raó, estan permanentment enfadats.

Aprenguem de les persones que saben que és realment lluitar en condicions més que difícils!
Aprenguem de la Carmen, i lluitem com elles!
Lluitem, i fem-ho sempre per alguna causa noble o per algú, però seguint el seu consell, no confonen la indignació amb estar enfadats amb tot i tothom.
Lluitem amb un somriure i amb sentit de l'humor!



Article publicat a la revista "El Portal" de Centelles num. 286 de Juny del 2018

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jesús neix a Gaza. Nadal 2023

Jesús neix a la presó. Nadal 2022

Jesús neix, fill duna parella de menors no acompanyats