Casaldàliga? Sí, gràcies!

En castellano aquí:   ___

Aquests darrers dies en Pere Casaldàliga ha fet 90 anys. 90 anys de compromís, 90 anys de renovar una església que havia perdut tota l’essència darrera les formes, 90 anys de jugar-se la vida cada dia, d’estar al costat dels qui no tenen res.
Se n’ha parlat molt poc. Una mica a TV3 i el millor un article de David Fernández a Vilaweb.  Per contra aquests dies també s’ha parlat, i molt, de la vergonyant actuació d’algunes persones d’Oxfam Gran Bretanya fa set anys a Haití.  Es tracta d’uns fets preocupants i del tot incomprensibles per tractar-se de treballadors humanitaris.

Mai s’ha parlat tant de les ONG. La cobertura ha estat completament desproporcionada a ràdio i televisió per parlar d’un fet excepcional molt negatiu de fa 7 anys quan costa déu i ajuda arrencar un minut per explicar el que es fa bé cada dia: la feina del 99% de les persones, dels informes, les campanyes, els avenços. (per tenir la comparativa, Oxfam Intermón ha aparegut als mitjans en un sol mes, 20.000 vegades més per un sol escàndol antic, que el que és habitual per tota la seva tasca de tot tipus en un mes estándar).

Després del d’Haití, s’han fet públics altres casos d’assetjament i comportament inadequat a diferents ONG. Benvinguts siguin tots els reconeixements d’errors i de mesures de control. Les ONG no són espais al marge de la societat. I estem abatuts perquè ja ni sabem com demanar disculpes ni a qui. Perquè som una entitat que en fa bandera de la lluita pels drets de les dones. Però també estem espantats per les ganes de fer mal i la poca professionalitat de molts periodistes, la seva mediocritat i el parlar sense saber de tants tertulians.

Que pretenen els mitjans? Que pretenen els grups econòmics que hi ha darrere els mitjans? És molt preocupant la deriva del periodisme. El problema no és només que la gent es doni de baixa com a sòcia sense donar-nos l’oportunitat d’explicar-nos. El problema és la desconfiança  i l'ombra de sospita sobre tot i sobre tothom. El problema és que no trobem a faltar saber més d’en Pere Casaldàliga. Que no omplim hores i hores d’informatius amb ell i les seves causes i els seus raonaments. Aconseguir que el seu exemple s’encomani. Que no tingui més interès un escàndol aïllat que el compromís de tota una vida o de tota una institució.


Ens hem de replantejar la funció d’alguns mitjans. I si som sòcies o socis d'alguna ONG implicar-nos i demanar més coherència en tot al relacionat amb la desigualtat de gènere arreu. Tant de bo que tot això ens serveixi per aprendre i fer els canvis que encara ens calguin. Tant de bo que es pugui recuperar la confiança perquè estic convençut que el món és millor amb Oxfam Intermón. Perquè com diu el mateix Pere, "No n'hi ha prou amb ser creient, també cal ser creïble.

---------------------------------

Més informació: 

1. Pere Casaldàliga:

• Wikipedia
• Pere Casaldàliga. Les causes i la vida (Sense Ficció. TV3)
• Descalç sobre la terra vermella. Francesc Escribano. Edicions 62 (llibre)
• Descalç sobre la terra vermella (pel·licula TV3) Capitol 1 i Capítol 2 
• Pere Casaldàliga, 50 anys sent la veu dels més febles (Dossier Diari Ara)
• En nom del Pere (Vilaweb, David Fernandez)

2. Respostes d'Oxfam Intermón a les informacions:

• 10 Febrer 2018 Oxfam Intermón condemna els esdeveniments ocorreguts a Haití el 2011
• 15 Febrer 2018 Oxfam Intermón reforça el seu protocol contra l'assetjament i l'abús sexual

3. Si consideres que una manera de reaccionar es aportar diners aquí tens dos opcions:
 Cal que Intermón Oxfam pugui seguir fent tota la seva feina.
Si no ets soci i alguna vegada has pensat a fer-te'n o ara veus clar que cal defensar institucions així, fes-te soci. Si ja ho ets, ajuda una mica més uns mesos!
✅ Si no ets soci ➡ fes-te soci!
✅ Si ets soci      ➡ dobla la quota per uns mesos!






Article publicat a la revista "El Portal" de Centelles num. 283 de Març del 2018