D'habitants a ciutadans (Rep. Dem del Congo)

He estat amb en José Barahona que dirigeix els programes d'Oxfam a Repúbica Democràtica del Congo.
La realitat que explica és esfereïdora. El Congo té la mateixa extensió que tota Europa de l'oest. Té una immensa part central de selva. No hi ha cap carretera que comuniqui les ciutats més importants del país. S'hi extreu el 80% de Coltàn, i també or i diamants però qui ho exporta són els països veïns. Hi ha múltiples focus de tensió, més de 70 grups armats i 4 milions de persones desplaçades a zones de difícil accés. I quasi 1 milió de refugiats dels països veïns. Impossible arribar a tothom en un país així.
El seu govern no ha convocat eleccions i està il·legalment al poder. I pot esdevenir un estat fallit ben aviat. 90 milions de persones que poden patir les conseqüències del desgovern i de la pressió dels interessos econòmics de l'estat veïns i llunyans.

I de tot això els mitjans no ens en diuen res.
Com pot ser que 1 milió de refugiats a una Europa de 500 milions d'habitants sigui un problema immens i 5 milions de desplaçats a un país de 90 milions de persones, no surti als mitjans?
I com pot ser que avui encara no puguem arribar a grups de persones amb malnutrició crònica a un país així?
És molt complicat arribar als llocs on estan les persones, hi ha molts problemes de seguretat i això fa que costi molts diners fer arribar aliments i no disposem de prou recursos perquè ningú sap que està passant i no tenim donatius per cobrir-ho.

A la imprescindible assistència d'emergència a la població desplaçada cal sumar la principal feina a fer a un país així, aconseguir ciutadania activa. Que els habitants passin a ser ciutadans. Que s'organitzin, que exigeixin els seus drets. Això portarà temps, però és el factor clau. És fàcil apadrinar un nen però ens costa més donar diners quan és per accions que són coses difícils de fotografiar. Ens falta maduresa solidària en aquest aspecte i això fa que tinguem poc finançament per programes com aquests. Llàstima! Perquè els resultats de feines com aquesta seran els que canviaran realment el país.

Un parell d'exemples.
A l'est un grup de dones es va organitzar i decidí quines coses es podien fer per millorar. La primera que varen decidir és demanar a tot un exèrcit que desplacés el seu campament uns kilòmetres per evitar les contínues violacions de nenes. I ho han aconseguit!!
El segon, al nord un grup de dones va aconseguir que els grups armats que viuen de cobrar peatges a les carreteres, el dia de mercat no els cobressin.

Poden semblar testimonials, però són el començament de canvis molt més grans.


Article publicat a la revista "El Portal" de Centelles num. 281 de Gener del 2018

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jesús neix a Gaza. Nadal 2023

Jesús neix a la presó. Nadal 2022

Jesús neix, fill duna parella de menors no acompanyats