República Dominicana ens ha d’importar


Si us parlo de República Dominicana segur que penseu en vacances, platges de sorra blanca, i hotels de luxe dels de tot inclòs. I ja us hi afegeixo que és un dels països que presenta unes taxes de creixement econòmic sostingut envejables.
Però tot això, malauradament, tot i existir, és la part més petita i menys representativa de la realitat. Dominicana té 9,5 milions d’habitants, dels qual gairebé la meitat es troba en una situació important de vulnerabilitat (és a dir, que qualsevol entrebanc o fatalitat els deixarà en la pobresa), i 6,7 milions de persones, el 71% de la població, NO tenen una habitatge digne. 6,7 de 9,5. Molta gent. Massa. I entre totes aquestes persones hi ha a més unes 8.000 persones, que malviuen en 11 albergs després que diferents fenòmens naturals els deixessin sense casa fa no mesos, sinó anys.

República Dominicana és un exemple ben clar de país amb moltes desigualtats. La desigualtat i la manca de confiança en el govern fan que la gent emigri segons enquestes que ja vam fer al país. Davant d’aquest realitat, hi ha entitats allà com “Ciudad Alternativa “ i “Casa Ya” que lluiten per donar-li la volta a aquesta situació. Aquestes entitats treballen dur, són serioses i per això els donem suport. Ara estan demanant al govern de Dominicana que destini un 1% del pressupost nacional a habitatge. Fins i tot han calculat quines partides es podrien reduir i  asseguren que, si es fa, en deu anys el problema estaria solucionat.

Mentrestant al nostre país el dret a l’habitatge tampoc no està garantit. El turisme massiu i els lloguers desproporcionats estan expulsant a la gent de Barcelona. Continuen els desnonaments i els immigrants continuen formant part de les assemblees de la PAH com a sector de la població molt afectat. Espanya és el segon país on més emigren els dominicans després dels Estats Units. Més de 150.000 dominicans i dominicanes viuen aquí. Només per això Dominicana ens hauria d’importar. Molts dominicans i dominicanes malviuen entre nosaltres en pisos pastera o cases sense condicions de barris empobrits, on es multipliquen els problemes de
convivència.

 Tot i simplificar-ho molt per qüestió d’espai,  queda clar que els problemes són com les cireres del cistell: mai en surt una de sola. Els problemes no són locals i aïllats sinó que estan tots entrelligats. Per això cal tenir en compte totes les arestes. Per això donem suport a campanyes que, d’entrada, poden semblar llunyanes o que no tenen res a veure amb nosaltres. Us animo a entrar a la web d’Oxfam Intermón i Casa Ya “Canviem les prioritats” i a enviar una postal al president de República Dominicana per demanar que dediqui aquest 1% a solucionar el problema de l’habitatge.

Només treballar simultàniament pel dret a l’habitatge aquí i allà ens permetrà abordar la complexitat dels problemes amb garanties, com ens exigeix el món global i interconnectat  on vivim.


--------------------
Més informació:

Article publicat a la revista "El Portal" de Centelles num. 275 de Juliol del 2017














Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jesús neix a Gaza. Nadal 2023

Jesús neix a la presó. Nadal 2022

Jesús neix, fill duna parella de menors no acompanyats