Pobresa i desigualtat


En español aquí : ___ 


8 persones amb la mateixa riquesa que 3.500 milions. Cada any és pitjor. El mètode de càlcul és un nyap. Se’ls veu el llautó a aquests d’Oxfam. El món te menys pobres que mai , a que ve ara posar la por al cos?


Aquestes i altres frases han envoltat la aparició de l’informe d’Oxfam Intermón. Les dades no deixen indiferent ningú però el contingut de l’informe ningú l’ha discutit. I el propi Banc Mundial afirma que la desigualtat és un problema greu

Parlar de desigualtat neguiteja perquè quan parlem de pobresa, estem parlant d’uns tercers, el pobres. Ara bé, parlar de desigualtat ens implica a la solució perquè a la línia de la desigualtat tothom som en algun o altre punt i podria ser que al veure-ho ens haguéssim de moure. Algunes estudis ens diuen que amb un patrimoni superior a 60.000 € s’està dintre del 10% més ric del món.

És cert que les xifres de pobresa absoluta s’han reduït. Viure per sota el llindar de la pobresa significa viure amb menys de 2 € al dia, per tant 60 € al mes. Però es que fins i tot duplicant la xifra, en valor absolut significa viure només amb 140 € al més!!

I el més greu no és que el increment sigui realment poc significatiu sinó que segueixen havent-hi 800 milions de persones per sota aquest llindar degut a la desigualtat. Si a la India s’haguessin aplicat les politiques que a Brasil han reduït l’index de Gini en 6 punts, hi hauria 174 milions de pobres menys al món . Però això no es fa i 7 de cada 10 persones al món viuen en països on la desigualtat s’ha incrementat els darrers 10 anys. La desigualtat creix arreu any rera any.


Si comparem salaris i els beneficis veurem es van distanciant a tots els països. Si mirem els impostos veurem que els deixen de pagar les empreses i els carreguen bàsicament als ciutadans. Si mirem el poder econòmic veurem que aconsegueix dia rera dia beneficis legals i polítics.

Exigim que es governi pel 99%, exigim lleis, impostos  i polítiques pensades per les persones i no pels capitals. I arremanguem-nos, exigim transparència, control, seguiment i lluita.

Sense aquest ingredient de la ciutadania, els polítics no podran espolsar-se de sobre el poder i el xantatge del capital.


Podeu trobar aquest informe d'Oxfam Intermón a: http://bit.ly/OIdavos17CATpag




Article publicat en el num 271 de la revista "El Portal" de Centelles de Març del 2017








.






Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Jesús neix a Gaza. Nadal 2023

Imatge
  CAT   ESP   ENG   FRA   POR   EUS   POR   DEU   ITA GRE ÀRAB Bon Nadal! Cada any faig un pessebre que és la meva interpretació d'on hagués nascut Jesús si hagués nascut aquest mateix any 2023. La realitat fa mesos que ens interpel·la. I amb impotència veiem, dia a dia, la situació a la Franja de Gaza. No és l'únic conflicte que hi ha al món, tot i ser probablement el més desigual. I ha estat temptador pensar que 2023 anys després podia tornar a néixer a Palestina, on va ser el primer pessebre, el de veritat. Betlem és a l'actual Cisjordània, i també és Palestina. I era molt llaminer tornar a fer néixer Jesús, un jueu, a Palestina. A la Franja de Gaza aquest cop. Així que al pessebre de casa, Jesús ha nascut a la Franja de Gaza. I neix com una demanda a la Pau entre totes les persones humanes. Tots els que ho hem col.laborat desitgem que us agradi, que us ajudi a entendre el Nadal de veritat i que us permeti reflexionar. Aquí teniu el víd...
Més informació

La bona administració. Fórmula 1 al Passeig de Gràcia

Imatge
 En Ramon va anar a la Síndica de Greuges del seu municipi.  Estava desesperat amb el seu ajuntament.  Fa ja 8 mesos que  es va entrebancar amb un forat de la vorera i va caure . Es va fer mal. Va intervenir la Guàrdia Urbana, i una ambulància el va portar a urgències per curar-li les ferides. En caure, se li van trencar les ulleres. Afortunadament, uns dies després, en Ramon va poder tornar a caminar i  va decidir presentar una queixa al seu ajuntament.  La vorera estava en mal estat i res no ho indicava. Només demanava que li paguessin les ulleres. La minsa pensió que té no li dona marge per assumir una despesa així. L’Ajuntament no responia i quan va insistir,  li va dir que això no era responsabilitat seva . En Ramon, disgustat, va decidir adreçar-se a la Síndica de Greuges del seu municipi. La Síndica el va escoltar, va veure que en Ramon tenia raó i que aquí  hi havia un greuge.  I va presentar una queixa a l’Ajuntament. Així i tot, sap...
Més informació

Jugant amb foc

Imatge
Article publicat a Catalunya Plural el 9 de març del 2020                                                     En castellano No acceptar els problemes i tractar-los tan bon punt arriben, és una font de maldecaps i la pitjor manera de resoldre'ls. O dit d'una altra manera, la millor manera de complicar-ho tot,  i fer-los grossos com les boles de neu rodolant sobre neu nova. Europa, feia molts anys que no mirava el problema de les migracions de front i el 2015 va decidir directament no afrontar-lo i derivar el problema a tercers. L'arribada d'un nombre important de refugiats Sirians a l'illa de Lesbos incrementava per aquesta via, el trànsit ja existent de persones de diverses nacionalitats. L'origen de les arribades com es veu en aquest vídeo de CCAR , ha anat variant, però el 2015 l'arribada de persones de Síria, va ser la que va disparar les ala...
Més informació