Moltes gràcies i Bon Nadal
Permeteu-me que torni a les bones noticies del Sahel. Veieu la dona de les fotos?
Es diu Susanne Ouedragogo, és una mare de família i camperola de Burkina, i no la veureu als telenotícies, només la veureu aquí.
La gràcia, ja ho veieu, és que tenim dues fotos, una de fa cinc mesos, i una altra de fa no res. A les seves mans, al juliol, en plena sequera, quatre herbes per afegir a un pobre àpat. A la imatge de la dreta, al novembre, la Susanne ensenya contenta les mans plenes de gra.
Aquesta any, la sequera s’ha acabat, i la Susana ha resistit amb l’ajuda d’Intermón Oxfam. Ella era una dels 18 milions de persones que a l’estiu estaven amenaçades de mort, i el bon treball de moltes ONGD a aquesta regió africana ha permès que molta gent no només hagi sobreviscut, sinó que estiguin avui en una situació millor que fa mig any.
S’ha intervingut a temps, perquè hem estat treballant amb els pobles i comunitats de la zona des de fa 2 anys per fer front a la situació i perquè quan arribés la sequera tinguessin més recursos i fossin menys vulnerables, i es poguessin salvar més vides. Hem treballat per evitar el drama de fa un any a la banya d’Àfrica, amb situacions climàtiques molt semblats...i ho hem aconseguit! Ens queden moltes zones on fer arribar els programes de prevenció i reducció de la vulnerabilitat que hem portat a la regió de la Susanne.
La Susana tindrà gra, fins a la propera collita, per donar menjar als de casa seva i a més ha produït uns quants cacauets amb els que ha pagat l’escola dels fills. Si la collita del proper any també es mitjanament bona, es refarà.
Us explico tot això perquè a moltes ONG ens agradaria sortir dels cicles de la solidaritat compulsiva. Ens costa molt aconseguir fons si no és que hi ha periodistes gravant i enviant imatges terribles de gent moribunda. Llavors molta gent s’hi volca i fa donatius però nosaltres sabem que la feina i els recursos s’han de posar abans, per tractar d’evitar-les. Com vaig sentir dir l’estiu passat arran dels incendis forestals, “els incendis, s’apaguen a l’hivern”.
Tinguem-ho en compte aquests dies de regals i generositat: el nostre compromís regular amb qualsevol causa, serà el que permeti fer una bona feina. I això serveix també per casa nostra. De part de la Susanne: Moltes gràcies i Bon Nadal.
 |
| ©Intermón Oxfam - Pablo Tosco |
 |
| ©Intermón Oxfam - Pablo Tosco |
Es diu Susanne Ouedragogo, és una mare de família i camperola de Burkina, i no la veureu als telenotícies, només la veureu aquí.
La gràcia, ja ho veieu, és que tenim dues fotos, una de fa cinc mesos, i una altra de fa no res. A les seves mans, al juliol, en plena sequera, quatre herbes per afegir a un pobre àpat. A la imatge de la dreta, al novembre, la Susanne ensenya contenta les mans plenes de gra.
Aquesta any, la sequera s’ha acabat, i la Susana ha resistit amb l’ajuda d’Intermón Oxfam. Ella era una dels 18 milions de persones que a l’estiu estaven amenaçades de mort, i el bon treball de moltes ONGD a aquesta regió africana ha permès que molta gent no només hagi sobreviscut, sinó que estiguin avui en una situació millor que fa mig any.
S’ha intervingut a temps, perquè hem estat treballant amb els pobles i comunitats de la zona des de fa 2 anys per fer front a la situació i perquè quan arribés la sequera tinguessin més recursos i fossin menys vulnerables, i es poguessin salvar més vides. Hem treballat per evitar el drama de fa un any a la banya d’Àfrica, amb situacions climàtiques molt semblats...i ho hem aconseguit! Ens queden moltes zones on fer arribar els programes de prevenció i reducció de la vulnerabilitat que hem portat a la regió de la Susanne.
La Susana tindrà gra, fins a la propera collita, per donar menjar als de casa seva i a més ha produït uns quants cacauets amb els que ha pagat l’escola dels fills. Si la collita del proper any també es mitjanament bona, es refarà.
Us explico tot això perquè a moltes ONG ens agradaria sortir dels cicles de la solidaritat compulsiva. Ens costa molt aconseguir fons si no és que hi ha periodistes gravant i enviant imatges terribles de gent moribunda. Llavors molta gent s’hi volca i fa donatius però nosaltres sabem que la feina i els recursos s’han de posar abans, per tractar d’evitar-les. Com vaig sentir dir l’estiu passat arran dels incendis forestals, “els incendis, s’apaguen a l’hivern”.
 |
| Article publicat al num.220 de "El Portal" de Desembre 2012 |
Comentaris