Al planeta hi ha menjar per tothom?
Segons la FAO, l'organisme responsable del tema, de moment, sí. Però tenim més de 1.000 milions de persones que passen fam. Ara mateix, estem en alerta perquè als països africans del Sahel i la Banya d'Àfrica la situació és crítica i més de 25 milions de persones estan en seriós risc de morir. Sabem que al 2050 podem arribar als 9.000 milions d’habitants, i que al ritme actual la demanda d’aliments s’incrementaria un 70%, mentre que la producció mundial d’aliments està estancada. Fa por pensar què passarà, però quines són en realitat les causes de que hi hagi fam al món, a dia d'avui? Quins són els principals problemes?
El primer problema és la terra i la seva propietat. La població més empobrida del món és precisament la població camperola. L’amenaça més greu, és que empreses multinacionals i fons especulatius estan comprant de forma massiva terres fèrtils, especialment a l’Àfrica, fent fora a poblacions senceres que es queden sense mitjà de subsistència. Quan les reserves d'aliments comencin a disminuir, qui disposi de terra per conrear serà qui podrà controlar els preus i els mercats.
El segon problema, molt relacionat amb el primer, és el control i l'ús de la producció d'aliments. El mercat internacional de cereals està en mans de només tres grans empreses, i fortament influenciat pels moviments especulatius: ara ja no fan negoci només venent aliments sinó especulant amb els seus preus. Només es podrà garantir el proveïment dels mercats locals i nacionals amb l'agricultura familiar i de proximitat . A Europa a més a més, volen substituir part del petroli que consumim per biocombustibles. Però resulta que el que cal per omplir (una sola vegada), el dipòsit d’un 4x4 amb biocombustible fet de blat de moro, és l’equivalent al blat de moro que necessita un nen africà o llatinaomericà per menjar durant un any sencer. I com diu un bon amic, el Gustavo Duch, “abans consumible que combustible”.
I el tercer problema té molt a veure amb el consum d'aliments, amb què consumim i com consumim. A l'Estat espanyol llencem anualment entre el 60 i el 70 % de tot el menjar que es produeix ( a tots els nivells de la cadena del aliments).
Tornarem a parlar en aquesta columna de la fam i de cadascuna de les seves causes principals. Cal actuar de manera urgent i clara sobre l’actual sistema alimentari mundial però el primer que ens cal fer per abordar els problemes és identificar-los, i ser-ne conscients.
Article publicat a la Revista "El Portal" de Centelles al Juny del 2012
El primer problema és la terra i la seva propietat. La població més empobrida del món és precisament la població camperola. L’amenaça més greu, és que empreses multinacionals i fons especulatius estan comprant de forma massiva terres fèrtils, especialment a l’Àfrica, fent fora a poblacions senceres que es queden sense mitjà de subsistència. Quan les reserves d'aliments comencin a disminuir, qui disposi de terra per conrear serà qui podrà controlar els preus i els mercats.
El segon problema, molt relacionat amb el primer, és el control i l'ús de la producció d'aliments. El mercat internacional de cereals està en mans de només tres grans empreses, i fortament influenciat pels moviments especulatius: ara ja no fan negoci només venent aliments sinó especulant amb els seus preus. Només es podrà garantir el proveïment dels mercats locals i nacionals amb l'agricultura familiar i de proximitat . A Europa a més a més, volen substituir part del petroli que consumim per biocombustibles. Però resulta que el que cal per omplir (una sola vegada), el dipòsit d’un 4x4 amb biocombustible fet de blat de moro, és l’equivalent al blat de moro que necessita un nen africà o llatinaomericà per menjar durant un any sencer. I com diu un bon amic, el Gustavo Duch, “abans consumible que combustible”.
I el tercer problema té molt a veure amb el consum d'aliments, amb què consumim i com consumim. A l'Estat espanyol llencem anualment entre el 60 i el 70 % de tot el menjar que es produeix ( a tots els nivells de la cadena del aliments).
Tornarem a parlar en aquesta columna de la fam i de cadascuna de les seves causes principals. Cal actuar de manera urgent i clara sobre l’actual sistema alimentari mundial però el primer que ens cal fer per abordar els problemes és identificar-los, i ser-ne conscients.
Article publicat a la Revista "El Portal" de Centelles al Juny del 2012
Comentaris