Somalia, Haití i els haitians

Ara que hem estat parlant de l’emergencia de la banya d’afica , he recordat l’emergència d’Haití. El 12 de Gener del 2010 el terratrèmol d´Haití va commocionar a tothom. La magnitud de les catàstrofes en les emergències segueix una fòrmula que és el resultat de la multiplicació de la intensitat del fenòmen per la vulnerabilitat de la població sobre la que es produeix. En aquest cas la magnitud era molt alta i la vulnerabilitat també, i les conseqüències ...  les coneixem de sobres.

Un mesos després es va convocar el que anomenen una “conferència de donants”, es a dir, una reunió de tots els països donants per coordinar l’ajuda o, dit d’una altre manera, “repartir-se” el pastís de les inversions a fer per afavorir cadascú a les empreses del seu país. En aquesta conferencia que és va fer als EEUU, ningú va pensar en convidar als Haitians....  un detall sense importància, no?

Intermón Oxfam va decidir fer una enquesta entre els damnificats per portar a la conferència de donants l’opinió dels haitians sobre quines eren les seves prioritats. Tots pensàvem que la resposta aclaparadora, per lògica, seria que tothom volia una casa.

Però no! Un 26 % varen demanar que volien una feina, un 21% una escola pels seus fills i en tercer lloc, amb només un 14%, volien una vivenda.

Els haitians demanaven, en primer lloc, una oportunitat (una feina), en segon lloc, un futur (una escola pels seus fills) i, nomes en tercer lloc, i amb nomes un 14%,un present (una casa).

Una lliçó per recordar i que ens ajuda a enfocar com ha de ser la Cooperació Internacional si deixem escollir als destinataris.

Aquesta resposta va ser també una lliçó per aquells mitjans de comunicació que ens varen transmetre una imatge dels haitians com assaltants de supermercats i només varen reforçar la imatge negativa del país. Heu parat a pensar les diferencia d'imatge que ens varen retransmetre el mitjans de comunicació dels japonesos en el tsunami i dels haitians en el terratrèmol?

Creieu de veritat que tots els japonesos son estoics i herois, que ningú va fer res de dolent i que els haitians son uns violents, que només varen dedicar-se a assaltar supermercats a Port-au-Prince i ningú va tenir actituds heroiques?

I un altre pregunta encara, perquè no hem vist cap cadàver del Japó i no hi ha hagut cap limitació en ensenyar-los a Haití?

Que potser no tothom té la mateixa dignitat i els mateixos drets? Potser no, una raó mes per seguir treballant...  El que us deia el mes passat, un tema de drets i de justícia!

Article publicat a la Revista "El Portal" de Centelles al Octubre del 2011