ENS FALLARÀ EL GOVERN, ARA? Pobre 0,7%!!!

La tornada de l’estiu, a part de les conseqüències dels malaurats huracans el que mes em pregunten els medis , és com ens afecta la crisi a les ONG’s, si es donen de baixa molts socis o si estem perdent ingressos.

Afortunadament les ONG’s mes serioses, fa temps que han deixat de ser entitats que nomes transfereixen fons del nord al sud, per esdevenir mes globalment motors de canvi real. Seguim recolzant projectes i persones directament, es clar!, però treballar per les persones ens porta també a fer incidència política, campanyes (com les del comerç d’armes, comerç amb justícia, biocombustibles,..), comerç just, etc.

Tan el numero de voluntaris, com les adhesions a les campanyes com els propis donants que cada cop son mes conscients de que la donació es un acte de justícia i no de caritat, fan que els impactes de la situació econòmica no es reflecteixin a les ONG com es reflecteixen al preu de la benzina sinó que segueix una corba amb una altre lògica.

La solidaritat és un valor i com a tal, te el és el mateix en temps de bonança que en temps de crisi. En moments difícils es on el valor es consolida mes i per això, els donants no ha deixat de donar en massa com semblen preveure alguns analistes. Ni tan sols les entitats amb plantejament mes caritatius i assistencials diuen que experimentin baixes. Ia mes ames, la participació de la societat catalana amb les ONG es bastant mes amplia que el fet de donar diners. Els voluntaris, els suports a les campanyes, les signatures, .. son moltes de les maneres de participació que tenim apart dels diners

Si en temps de crisi el primer que retalla un donant es la solidaritat, potser es que no estem parlant del valor que entenen tots plegats. Si després de retallar tot el mes superflu, algun donant es veu obligat a reduir parcialment els seus donatius o el seu temps, (que no el seu compromís) les entitats ens adaptarem al nou escenari amb naturalitat.

I en tot aquest escenari amb tothom tan preocupat del donant privat, em preocupa els avisos que aquest estiu ens van arribant de diversos estaments del govern, avisant d’un “allargament en el temps” del compromís del 0,7%. Portem molt de temps sense complir el compromís, perquè ara que semblava que hi havia un compromís ferm d’arribar-hi, al primer símptoma de vent en contra desdiguem els compromisos o decidim allargar-els en el temps que no deixa de ser un eufemisme d’incompliment..

Aquest any per manyes de pressupost, l’agencia catalana deixarà de gasta al menys un 20 % del seu pressupost (14 milions d’€) dels ja famosos crèdits reemborsables. Es molt difícil de explicar això amb les necessitats que hi ha en aquest moment.

Si som un país mes pobre, el nostre 0,7% serà menor, es evident i aquesta es la gracia del percentatge, però el que no podem fer es allargar en el temps el compromís.

A mes per fer-ho hauríem de canviar al Parlament els acord d’escenaris econòmics aprovats en el pla director.

Senyors parlamentaris, senyors del govern,, espero que no redueixin l’escenari del pla director ni allarguin en el temps la consecució del 0,7% Si ho fan, jo sentiré que es un frau, però independentment del que jo senti, no sabre on mirar quan hagi d’explicar que pel meu país, pel meu govern, els compromisos i especialment els compromisos amb els mes pobres i els valors depenen de com bufen els vents.

Comentaris

Eduard Ibáñez ha dit…
Amics Francesc,

Benvingut al món dels blocaires.

Comparteixo plenament els teus comentaris i la teva preocupació.

La coopració és molt més que transferir recursos. Ara bé, després de tants anys de reclamar-ho, ja és hora que almenys dediquem un 0,7% de la nostra riquesa a la solidaritat!

Caldria recordar als nostres governants que la Llei catalana de cooperació obliga a la Generalitat a dedicar a la cooperació al desenvolupament almenys el 0,7% dels seus ingressos propis (siguin més o siguin menys) a partir de l'any 2010.

Fins aviat,

Eduard.

Entrades populars d'aquest blog

Jesús neix a Gaza. Nadal 2023

Jesús neix a la presó. Nadal 2022

Jesús neix, fill duna parella de menors no acompanyats