La Creu del Sud

En castellano aquí  :  _ _ _   Aquest article ha estat publicat el 30 d'agost a   El Punt Avui  i podeu trobar-lo també clicant la imatge del article. Era ben difícil fer una manifestació unitària ( contra el terrorisme ) en una societat complexa i tensionada per molts factors. Tensionada pel procés i totes les seves derivades com la tensió entre policies diverses, tensionada pels interessos de la premsa i dels partits polítics, i tensionada per la realitat social.  Considerant totes les tensions i les diferents lectures interessades i esbiaixades que se n’han fet, des de la societat civil, cal considerar un autèntic èxit la manifestació de dissabte. La manifestació certament va tenir un punt d'indisciplina en relació als rituals col·lectius anteriors . Lamentablement ens hem acostumat tant als atemptats que reproduïm mimèticament la gestió policial, periodística i emocional que en fem, com es reprodueixen les franquícies de grans empreses al cent...

En español aquí  :  _ _ _   Som a l'estiu i tant si sou de vacances com si treballeu, aquests dies moltes persones tenim una mica més de temps. Si és així i teniu ganes i temps de llegir, us passo el llistat de les sis entrades més llegides aquest any al meu blog en català i també les sis més llegides en castellà perquè unes i altres no coincideixen del tot. Aquest 2017 he escrit en total 12 entrades de les quals 4 tenien alguna relació amb el tema de refugiats, 4 de diferents països del món i 4 de temes diversos. Les sis entrades ( i un resum del contingut) més llegides en català han estat per ordre de lectures: 1. No és moment de callar Un grup de persones  en un vol de Vueling van preguntar que estava passant amb un passatger emmanillat que patia. Les reaccions a aquest fet em van fer pensar en aquesta dinàmica que ens volen imposar tan perversa del "millor callar per no complicar-te la vida". I no, mai podem callar, però a hores d'ara, molt menys. ...

En castellano aquí  :  _ _ _   Aquesta entrada ha estat publicada originalment al Diari Ara . La podeu trobar també al propi diari http://bit.ly/ARAvuelingCAT  “No sé si era legal. Però si ho era, el que passava allà es contraposava amb el concepte d’humanitat. El que vàrem fer els passatgers és respondre amb humanitat ”. Aquestes paraules les va dir en Mikel, una de les onze persones a les quals Vueling va expulsar d’un vol al Senegal el dissabte 15 de juliol, a roda de premsa que varen fer uns dies després per explicar què havia passat. la Tot va començar quan les portes del vol estaven a punt de tancar-se per a l’enlairament i van fer entrar a l’avió una persona emmanillada que cridava desesperadament. Dues persones amb guants blancs la duien agafada. Evidentment es tractava d’una deportació forçosa. Les criatures que seien a prop van començar a plorar i fins a una cinquantena de persones van aixecar-se dels seients i van demanar explicacions que no va...

En castellano aquí  :  _ _ _   Si us parlo de República Dominicana segur que penseu en vacances, platges de sorra blanca, i hotels de luxe dels de tot inclòs. I ja us hi afegeixo que és un dels països que presenta unes taxes de creixement econòmic sostingut envejables. Però tot això, malauradament, tot i existir, és la part més petita i menys representativa de la realitat. Dominicana té 9,5 milions d’habitants, dels qual gairebé la meitat es troba en una situació important de vulnerabilitat (és a dir, que qualsevol entrebanc o fatalitat els deixarà en la pobresa), i 6,7 milions de persones, el 71% de la població, NO tenen una habitatge digne . 6,7 de 9,5. Molta gent. Massa. I entre totes aquestes persones hi ha a més unes 8.000 persones, que malviuen en 11 albergs després que diferents fenòmens naturals els deixessin sense casa fa no mesos, sinó anys. República Dominicana és un exemple ben clar de país amb moltes desigualtats. La desigualtat i la manca de confiança ...

En castellano aquí  :  _ _ _   Aquesta entrada ha estat publicada originalment al  al diari Ara i en aquest enllaç   Coneixem sobradament la capacitat d’alguns polítics de capgirar la realitat. Ho veiem sovint, i especialment en segons quins temes. Però malgrat que aquesta pràctica és habitual i diària (que no normal), les declaracions d’ahir del ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, han creuat els límits de la lògica i de la vergonya. Ja n’hi ha prou! El ministre va afirmar: “Cal conscienciar les ONG que s’hi és per ajudar i no s’hi és per afavorir o potenciar la immigració irregular”. I es va quedar descansat. Ho va fer tot entrant en una reunió a Brussel·les, i per tant no són declaracions improvisades. Què deixa en el subconscient aquesta frase? El primer que deixa en el subconscient és que els refugiats són irregulars. No, Sr. Zoido, NO La gent que fuig d’un conflicte o una guerra estan emparats per la Convenció de Ginebra i no són irr...

En castellano aquí  :  _ _ _   Quatre entitats, Greenpeace, Amnistia, Oxfam Intermón i FundiPau han denunciat l’increment de vendes d’armes espanyoles el darrer any. El 2015 vàrem exportar per valor de 3.924 milions d’euros i el 2016 per 4.362 milions. Aquesta és l’arrel del problema. I sovint quan passa això el missatge té poca difusió i el veiem a pocs mitjans. I el problema no és només l’increment sinó la destinació. La venda d’armes a països com Aràbia Saudita, Iraq, Bahrain, Brasil, Colòmbia, Egipte, Israel i Turquia, comporta el risc que siguin destinades a cometre o facilitar greus violacions dels drets humans . I per tant, d’acord amb els articles 6 i 7 del Tractat sobre el Comerç d’Armes (TCA), on diu que “no es poden autoritzar armes per cometre atrocitats”, no s’hauria de vendre armament ni munició a cap d’aquests països. El ministeri de defensa sembla tenir un permís especial per saltar-se el pressupost inicial cada any (s’amplia sistemàticament any rer...

En castellano aquí  :  _ _ _   El 20 de juny, és el dia de les persones refugiades. Fa anys, aquesta data passava desapercebuda. Passava de resquitllada; sense fer soroll i per la porta de darrere. Si apareixia als diaris era fruit del constant compromís de les organitzacions socials que treballen per la defensa dels drets dels que han hagut d'abandonar casa seva. La situació va donar un gir fa tres anys. Des de llavors, s'han publicat moltes noticies i no només coincidint amb aquest dia. A la nostra retina col·lectiva queden imatges d'armilles amuntegats a les platges de Lesbos, el petit Ayllan Kurdy o la vista aèria de la pastera del World Press Photo del 2015. Què ha passat, doncs? Per què avui el dia de les persones refugiades mereixen tertúlies, titulars, debats i crítiques? Per què s'escriuen nombrosos articles, es fan àmplies declaracions i s'organitzen mobilitzacions socials? Ha canviat alguna cosa substancialment? Hi ha ara més població refugiada que...