Pobresa més enllà de la manca de diners

ESP

Avui és el dia internacional de la pobresa. I quan parlem de pobresa, la imatge que ens ve és la d'un captaire o la d'algú que passa gana. O si mirem mar enllà, en un infant desnodrit i normalment a Àfrica. Són els marcs mentals que tenim.

Són les imatges de pobresa que tenim. Però hi ha molta pobresa que no veiem ni veurem mai. Hi ha molta pobresa amagada. Només així s'entenen les xifres que ens diuen que a Catalunya una de cada quatre persones són pobres. Pocs dels que llegiu això sereu capaços de veure aquest percentatge en el vostre entorn.

I aquest és el primer problema. Que una part de la pobresa és invisible. Una part molt gran. La que queda dintre de cada casa.

I per si no n'hi hagués prou amb aquesta invisibilitat, tenim un altre biaix que és que quan parlem de pobresa, només pensem en l'econòmica. Com si no hi hagués més pobreses i com si les persones pobres, només els faltessin diners.

No. La pobresa és estructural. I diversa. Hi ha pobresa econòmica, però també n'hi ha de cultural, de coneixements, de recursos, d'entorn, de xarxa social, energètica, d'oportunitats... i moltes més. I no oblidem que també hi ha una pobresa lligada al gènere.

I les pobreses tendeixen a entrelligar-se totes en un exercici de solidaritat infernal i pervers i acaben concentrant-se a les mateixes persones i llocs.

Podem trobar gent que només tingui pobresa econòmica, i també que només en tingui de cultural o de coneixements. També pot haver-hi qui només tingui pobresa social i no tingui a ningú al seu entorn. Però el més habitual és que les persones en situació de pobresa, tinguin entrelligades més d'una pobresa.

Si pensem en la invisibilitat de la pobresa i en les seves diversitats, avui que és el dia mundial de la pobresa, ens en adonarem que l’econòmica no és l'única solució.

Quan lluitem per escola de qualitat per tothom, habitatge digne, salaris dignes, quan donem oportunitats, quan lluitem contra la desigualtat redistribuint recursos, diners, opcions i oportunitats, aleshores estem lluitant contra la pobresa de veritat.

La desigualtat i la pobresa són transversals a totes les societats. Amb incidències diferents però transversals. En el món globalitzat que tenim, les pobreses també  són interdependents com ho és la resta, i per això el simbòlic 0,7% al qual mai hem arribat, continua sent una manera d'explicar que, o fem una mirada global, o no podrem abordar el tema. La veritable causa de la pobresa avui, i sempre, però avui més, perquè s'ha incrementat, és la desigualtat. I el 0,7% sempre havia volgut ser una manera de reduir desigualtats, fins i tot més enllà de la nostra frontera. Per això cal mantenir-lo i continuar aplicant polítiques redistributives a casa i a fora.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dignitat darrera una mort anònima.

Jesús neix, fill duna parella de menors no acompanyats

Olimpíades del 92, MWC i altres contradiccions