Cooperants, una peça més d'un sistema complex

Article escrit per la CONGDE, el Dia del Cooperant del 2015 i publicat en castellà a Planeta futuro




Livingstone i Stanley van fixar fa anys l'imaginari de l'aventurer. Els missioners el van continuar ampliant amb una tasca a vegades discutible i altres exemplar. Amb el pas dels anys,  hi afegirem a l'imaginari el vector filantròpic i ... “voilà”!, ja tenim el nostre prototip de cooperant! Un model que de vegades ratlla la imatge de superheroi, amb el qual les ONG de Desenvolupament no ens sentim molt còmodes. No.


Aquesta imatge, com totes, té dos cares. D'una banda porta incorporada una visió del món geocentrista: països que ajuden i són bons, enfront dels que reben i no són tan bons. De l'altra, és innegable la feina que molts i moltes cooperants realitzen de la mà de moviments locals en contextos en què els reptes són brutals i les oportunitats de canviar la realitat, aparentment nul•les.

L'experiència ens ha fet comprendre que comptar amb persones locals per desenvolupar la nostra feina és molt més adequat que enviar algú des del nostre país. De fet, el 61% del personal de les ONG de Desenvolupament són persones originàries dels llocs en on treballem. No obstant això, les complexes situacions a què s'enfronten regions senceres del nostre planeta exigeixen un compromís global i una tasca de cooperació que, sens dubte, contribueix a la millora de les condicions de vida de les persones. Això es veu clarament en el cas de l'acció humanitària en la qual els i les cooperants continuen sent imprescindibles; una labor que, millor que cap altra, demostra que la col·laboració internacional entre persones i organitzacions de moltes nacionalitats -especialitzades en accions d'emergència-, garanteixen una atenció a milions de persones que, d'una altra manera, quedarien desateses.


Les enormes retallades als quals s'ha vist sotmesa la política de cooperació han suposat la pèrdua de 2.000 llocs de treball en el sector i una reducció del 55% dels nostres projectes -segons dades de l'últim Informe del Sector. Aquest enfonsament té conseqüències immediates en el treball que realitzem i, per tant, en la vida de les persones amb les que treballem en més de 100 països.

Protagonistes secundaris
En els darrers anys, l'absència de seguretat ha situat els i les cooperants en el focus dels mitjans de comunicació. Els segrestos o els xantatges de grups armats han ocupat nombrosos titulars. No obstant això, l'anàlisi d'aquestes situacions sol implicar un enfocament parcial i injust ja que oblida a qui més pateix aquests actes violents: el personal local que treballa per a les nostres ONG.

I amb tots aquestes limitacions i condicionants, seguim comptant amb moltes persones a tot el món que actuen com a catalitzadors de realitats locals, s'insereixen en la cultura local, es situen en un segon pla i fins i tot actuen d'escuts humans sempre al costat de les comunitats i els i les  que menys oportunitats tenen. Gràcies a elles i a ells, coneixem una visió de la realitat que no podríem tenir d'una altra manera; connecten realitats i actuen d'autèntics ambaixadors del nostre país. Encara que els governs ho ignorin quan parlen de política exterior, molt sovint, els i les cooperants són la representació més preuada.

En un món en què les arestes dels esdeveniments cada vegada són més complexes i estan més interconnectades, el paper d'antena de notícies, de relacionar realitats diferents i garantir que a cadescuna una sàpiga de l'altra, de presentar realitats més enllà d'un tuit o un titular, de saber per què passen certes situacions i qui les protagonitzen ... és probablement una de les claus que més sentit segueix donant a aquesta figura.

Per tant, continua tenint sentit celebrar aquest Dia del Cooperant; però sobretot, perquè en fer-ho, tenim presents als que són veritables protagonistes d'aquest dia: les persones que queden relegades a les bambolines de l'actualitat internacional, aquelles a qui se'ls priva d'oportunitats i han de lluitar pels seus drets. Pel que sembla, ni apropant-se en pasteres o caminant a Europa, ni  perdent la seva vida i la dels seus fills i filles a la Mediterrània, som capaços de reconèixer que queda un camí molt llarg per aconseguir que totes les persones, en tots els racons del món recuperin els seus drets i les oportunitats per poder tenir una vida digna. Un camí que no podrem recórrer sense una alta dosi de cooperació entre els pobles.