Qui és el responsable?
L’1% de la població del món té la mateixa riquesa que el 99%. I els 80 més rics tenen la mateixa riquesa que els 3.500.000.000 de persones més pobres del món. No, no m’he equivocat: 3.500 milions de persones.
Cada any que passa la riquesa es va acumulant en menys mans. Aquestes riqueses tenen equips d’advocats que només es dediquen a buscar escletxes a la llei per no pagar impostos, o a fer lobby per tenir lleis que no els facin pagar impostos. Si, paguen a gent perquè convencin o pressionin politics. Aconsegueixen no pagar i que els donin subvencions. No, no m'he equivocat: subvencions a empreses de milionaris (les ONG a Espanya només tenim un 2% del total de subvencions que dona el govern).
Els dos sectors que més diners tenen i més n’han guanyat el 2014 al món són el financer-assegurances i el farmacèutic-sanitàri. Entre els dos sector han gastat quasi 1.000 milions en fer lobby, i 800 en finançar campanyes de polítics nord-americans.
I és una bona estratègia: el sector farmacèutic ha guanyat el doble que al 2013, 80.000 milions més. I el financer, 150.000 milions més, tot i un rescat bancari que ha costat als nord-americans 21 bilions de dòlars.
Això si, els tres principals laboratoris han donat 3 milions de dòlars a la lluita contra l’ebola i ho expliquen a tothom. Si hagués començat per aquest 3 milions hauríeu pensat que eren molt generosos. Amb la resta de xifres es veu la real dimensió del “donatiu”.
Si estirem el fil de l’ebola, trobem que a Sierra Leone sis empreses transnacionals van “aconseguir” el 2012, fent lobby, estalviar-se tants impostos com la meitat de tot el pressupost de Sierra Leone. O si ho preferiu de 8 vegades el seu pressupost de sanitat. Dos anys després l’ebola ha segat milers de vides i milions d’esperances.
Ningú no relacionarà l’ebola i els guanys de moltes empreses però el que ells s'estalvien, és el que es deixa d'invertir en sanitat, educació...
Les causes de molts conflictes i de tantes desigualtats estan sovint ben amagades. Cada vegada que sentiu que rebaixen la tributació a grans empreses perquè diuen que si no marxaran, calculeu quants metges, professors, educadors especials, cuidadors de dependents... ens deixem perdre.
A les causes, sempre a les causes.
Ho podeu trobar i aprofundir tot a l'informe complert aquí: http://bit.ly/DavOXpdf2 (es curtet i fàcil de llegir)
Article publicat a la columna mensual de la revista El Portal de Centelles. (Num 246 Febrer2015)
Cada any que passa la riquesa es va acumulant en menys mans. Aquestes riqueses tenen equips d’advocats que només es dediquen a buscar escletxes a la llei per no pagar impostos, o a fer lobby per tenir lleis que no els facin pagar impostos. Si, paguen a gent perquè convencin o pressionin politics. Aconsegueixen no pagar i que els donin subvencions. No, no m'he equivocat: subvencions a empreses de milionaris (les ONG a Espanya només tenim un 2% del total de subvencions que dona el govern).
Els dos sectors que més diners tenen i més n’han guanyat el 2014 al món són el financer-assegurances i el farmacèutic-sanitàri. Entre els dos sector han gastat quasi 1.000 milions en fer lobby, i 800 en finançar campanyes de polítics nord-americans.
I és una bona estratègia: el sector farmacèutic ha guanyat el doble que al 2013, 80.000 milions més. I el financer, 150.000 milions més, tot i un rescat bancari que ha costat als nord-americans 21 bilions de dòlars.
Això si, els tres principals laboratoris han donat 3 milions de dòlars a la lluita contra l’ebola i ho expliquen a tothom. Si hagués començat per aquest 3 milions hauríeu pensat que eren molt generosos. Amb la resta de xifres es veu la real dimensió del “donatiu”.
Si estirem el fil de l’ebola, trobem que a Sierra Leone sis empreses transnacionals van “aconseguir” el 2012, fent lobby, estalviar-se tants impostos com la meitat de tot el pressupost de Sierra Leone. O si ho preferiu de 8 vegades el seu pressupost de sanitat. Dos anys després l’ebola ha segat milers de vides i milions d’esperances.
Ningú no relacionarà l’ebola i els guanys de moltes empreses però el que ells s'estalvien, és el que es deixa d'invertir en sanitat, educació...
Les causes de molts conflictes i de tantes desigualtats estan sovint ben amagades. Cada vegada que sentiu que rebaixen la tributació a grans empreses perquè diuen que si no marxaran, calculeu quants metges, professors, educadors especials, cuidadors de dependents... ens deixem perdre.
A les causes, sempre a les causes.
Ho podeu trobar i aprofundir tot a l'informe complert aquí: http://bit.ly/DavOXpdf2 (es curtet i fàcil de llegir)
Article publicat a la columna mensual de la revista El Portal de Centelles. (Num 246 Febrer2015)
Comentaris