L'emergència que no serà



El mes passat parlàvem dels segrestos de cooperants i de com d'important era treballar per evitar les emergències, per no haver de lamentar la mort de milers de persones, ni de patir per la seguretat de la nostra gent al terreny.  Avui us parlaré d'una emergència de la que no sentireu parlar perquè no existirà, o existirà molt esmorteïda.

Es tracta de la sequera a la zona del oest d’Àfrica, la zona majoritàriament francòfona (Burkina Faso, Mali, Mauritània), una sequera que s’està prolongant més del compte i està posant en perill la subsistència de milions de persones. 

I perquè no sortirà als diaris? Perquè els diaris no volen explicar-ho? Perquè estem tips de desgracies? No, aquesta vegada no hi apareixerà per una raó més positiva. Us ho explico!

Fa anys que estem treballant en aquesta regió que cíclicament té sequeres. La tasca d’acció humanitària -les emergències - si es fa ben feta, a més d’atendre a la gent quan li cal, ha de ser capaç de preveure que aquella situació de crisi no torni a passar. Amb aquesta idea hem treballat una sèrie de mecanismes de prevenció. I com ho hem fet? Enviant molts experts i tècnics? No. Ho hem fet treballant amb la gent de les comunitats i pobles de la zona i a partir dels seus coneixements. Així s’ha generat tot un sistema de prevenció de fams extremes que inclouen dos tipus de mesures, aquelles que permeten més autonomia i subsistència durant la sequera, i d'altres per preveure la escassetat d'aliments amb prou temps de marge. 

Entre les primeres, la més important es la creació de magatzems de gra. Les segones son més innovadores i inclouen una sèrie d’alertes com el nivell de gra dels magatzems, la distància a la que troben pastures, els preus del gra els dies de mercat i la quantitat de producte que hi ha en el mercat local. Amb tot això, quan es sobrepassen uns indicadors, els habitants d’un poblet saben que s’han de començar a moure's i organitzar-se, entre ells i també amb les ONGD, i per reclamar a les seves autoritats perquè s’acosta una època difícil. 

Aquesta és la millor solidaritat: la que treballa per fer-se innecessària. Si tot va be, no veureu les fotos de gent morint de fam a l’Àfrica de Oest. És una gran satisfacció saber que segurament no tindrem una notícia trista. I més gran encara perquè són ells i elles que han anat construint els seus propis mecanismes de prevenció i els controlen. I són més fiables que les agències de “rating” que ens diuen a nosaltres el que hem de fer, creieu-me!!

Article publicat a la Revista "El Portal" de Centelles al Febrer del 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jesús neix a Gaza. Nadal 2023

Jesús neix a la presó. Nadal 2022

Jesús neix, fill duna parella de menors no acompanyats