La Creu del Sud

CASTELLANO    El dissabte varem baixar amb tren, de Centelles a Barcelona amb el nostre fill i varem començar a fer pràctiques perquè ell algun dia pugui anar sol a Barcelona. Nosaltres anàvem una mica al darrera i miràvem qué anava fent després d’haver-li explicat tot el que havia de fer. En Joan té 13 anys i té la Sd. de Down. Encara que ho podrà fer quasi tot,..li costarà una mica més que als altres i l’aprenentatge serà mes lent. Però, com ens passa moltes vegades, ... vàrem veure qué això costaria més del que pensàvem. I no nomes pel Joan, sinó pel propi sistema de rodalies de la RENFE.    A Centelles han suprimit la venda de bitllets i l’estació té un horari reduït. És manté un bar obert algunes hores, però només serveix (quan esta obert) per donar aixopluc a una màquina expenedora de bitllets i als viatgers que no tenen altre lloc on aixoplugar-se. Amb algú que vengués bitllets a l’estació hauria estat més senzill. La primera vegada que en Joan comprés e...

El dijous 14 de Novembre vaig escriure aquest petit article pel diari Ara en resposta a un article que havia sortit el dia abans. Totes les respostes humanitàries requereixen fer molta pedagogia. Reaccionem davant d'imatges i de xifres impactants com els 10.000 morts a les Filipines, però al món moren cada dia 24.000 persones de gana sense que això ens faci reaccionar. Davant d'una catàstrofe no podem fer desaparèixer el patiment com ho fa un anestesista, ni podem pensar que això es qüestió de quatre dies. És cert que la capacitat de resposta en relació al que caldria fer sempre és insuficient. Sense anar més lluny, el Katrina va deixar Nova Orleans immersa en el caos durant mesos. Si els Estats Units no van poder, què ens fa pensar que a les Filipines serà diferent? Cal salvar vides avui, demà i sempre. I cal estar al costat de les persones afectades, un, cinc o els anys que calguin. El tifó sortirà de les nostres retines i dels informatius en pocs dies. No de les seves, n...

Torno amb Guatemala i la Vall de Polochic. Però es que val la pena. Dissabte 19 d’Octubre, el president de Guatemala entregava terres a 140 famílies.  Tres anys enrere havien desallotjat violentament aquestes famílies q’eqchí i pocomchí’es de les seves terres per donar-les a un grup inversor. Van morir persones en els diversos desallotjaments. Els varen cremar les cases i collites i deixar sense res. Els van atemorir. Han passat gana i han conegut les nits a l’intempèrie absoluta. Però han seguit lluitant i 140 de las 769 famílies desallotjades ja tenen terra. Esperem que les altres els hi entreguin en els mesos propers. Ha estat la seva lluita, les 107.000 firmes, el suport internacional, la campanya a través de facebook, les noticies als mitjans, i molts detalls més els que han fet això una realitat. La seva lluita ha estat vital, però segurament sense el suport internacional de molta gent i la pressió feta des de molts racons del mon això no hagués estat possible.  150...